Geety Mayel, artista afganesa que reivindica l’art i el pensament de les dones; Khadija Ahmadi, exalcaldessa de la ciutat de Nili i segona alcaldessa en la història de l’Afganistan; i Sunita Nasir, enginyera civil dedicada a promoure el desenvolupament sostenible, la planificació urbana i l’empoderament de les dones; són actualment refugiades a Espanya.

Se’ls concedeix el Reconeixement Mare Terra per ser la representació de dones afganeses que viuen en un estat de repressió, sent elles exemple de la necessitat de refugiar-se. Per impulsar la integració de la dona des de totes les perspectives.

Gustavo Duch és llicenciat en veterinària i transhumant d’ofici. La seva implicació social va començar amb la construcció de “Veterinaris sense Fronteres”. Des de 2011 forma part de la revista “Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures”, defensant un món rural viu.

Se li concedeix el Reconeixement de la RIET Ernesto Cardenal pel seu activisme i la divulgació sobre sobirania alimentària, el món animal i el canvi climàtic. Per utilitzar la paraula com a eina de transformació i conscienciació, en pro dels drets humans i de la Mare Terra.

El futbol en femení de Tarragona és viu  al Racing Club de Futbol de Bonavista. En els últims anys, el club ha destacat per la seva ferma aposta per recuperar el futbol femení i alçar-lo al mateix nivell que el masculí. Actualment, el club compta amb 4 equips femenins competint en amateur. Des de l’any passat, també és la filial femenina del Gimnàstic de Tarragona.

Se’ls concedeix el Reconeixement Foca Mediterrània per potenciar el futbol base femení, convertint-lo en un referent esportiu. Per fer del camp un altaveu que reivindica els valors de la integració i la igualtat.

Dos científics i un advocat de Nova York van fundar EDF el 1967 amb la seva lluita per a salvar a l’àguila pescadora del pesticida tòxic DDT. Usant evidència científica, van crear el primer cas de dret ambiental en les corts dels EUA, aconseguint prohibir el DDT en tot el país. Avui dia, EDF és una de les principals organitzacions ambientals del món, treballant en 28 països amb més de 2.500 socis.

Se’ls concedeix el Reconeixement Mediterrani Atlàntic per les més de cinc dècades de treball dedicades a la protecció del medi ambient. Un treball efectiu que crea sinergies entre països i societat, per a solucionar les majores problemàtiques de salut d’ecosistemes.

La “Plataforma Nacional por los Derechos Gitanos” és un moviment social independent que pretén lluitar per un col·lectiu que, avui dia, se sent indefens. En menys d’un any, compta amb més de 40.000 seguidors. El seu objectiu és treballar amb gitanos i no gitanos per a evitar desnonaments, talls de subministraments i “injustícies” de tota mena. 

Se’ls concedeix el Reconeixement Compromís Social per defensar a totes les persones que no tenien ni veu ni rostre, donant batalla social i recolzant a totes les persones enfront de les greus injustícies socials.

Des de 1998, la Fundació per a la Conservació de la Biodiversitat i el seu Hàbitat (Fundació CBD – Hàbitat) treballa per salvar a espècies amb greu risc d’extinció i recuperar els seus entorns naturals. Els naixements de foca mediterrània s’han triplicat; i les espècies de linx ibèric han passat de 100 a 1000 a Espanya i Portugal.

Se’ls concedeix el Reconeixement Defensa del Patrimoni Natural pel seu imprescindible i efectiu treball en la conservació i recuperació d’espècies claus per a la biodiversitat mundial a través de projectes globals.

Investigar la informació internacional ha estat la base de la trajectòria de Pilar Requena, vinculada a RTVE, des de 1987, com redactora de l’àrea Internacional dels Telenotícies, i reportera. En 2021 va ser nomenada presidenta de la Xarxa de Periodisme de Recerca de la UER. I actualment dirigeix “Documents TV”, sent la primera dona que ocupa aquesta posició.

Se li concedeix el Reconeixement Difusió i Sensibilització per la seva llarga carrera en el periodisme de recerca internacional, treballant per a oferir informació independent i crítica, visibilitzant conflictes i realitats; complint així amb la missió del periodisme real.

José Manuel Álvarez és l’humorista i dibuixant tarragoní més conegut com “Napi”, un retratista de la realitat, creador de la simpàtica foca Mediterrània Peluso, símbol de Mare Terra Fundació Mediterrània. En la seva trajectòria de més de 40 anys, ha col·laborat en mitjans d’abast nacional com El Jueves o La Vanguardia. 

Se li concedeix la Menció Especial de la RIET per utilitzar l’humor i la sàtira per a fomentar l’esperit crític. Per conscienciar sobre temes com els drets humans i el medi ambient amb dibuixos irònics, irreverents i, en definitiva, brillants.

La ciutat de Màlaga fou la protagonista de la creació Centre de Cooperació del Mediterrani de la UICN l’any 2000. Actualment, compta amb 258 membres, entre les que es troben des d’entitats a administracions. En els seus 20 anys de treball, s’han analitzat més de 6000 espècies, 11150 àrees claus per a la biodiversitat, i han signat més de 100 acords de col·laboració i convenis, entre altres fites.

Se’ls concedeix el Premi Ones EFE Verde pel seu treball en la conservació de la biodiversitat mediterrània a través de la cooperació i la coordinació, basada en uns valors i una cultura comuna.

Stop Ecocidi és la campanya que es desenvolupa des del moviment mundial Protectors de la Terra, creat per Polly Higgins, i que té com a objectiu convertir l’Ecocidi (dany permanent al medi ambient) en un crim penal internacional. Això permetria asseure en la banqueta d’acusats a tots els responsables, amb penes de presó i reparació de danys, en tot el món.

Se’ls concedeix el Premi Ones Bosque Habitado per voler situar la vida en el centre de nou, penalitzant l’Ecocidi, amb la finalitat de protegir i recuperar els ecosistemes més preuats de la Terra.

Puri Canals ha  treballat en favor de la conservació del planeta en moviments i organitzacions locals, nacionals i internacionals; arribant a ser vicepresidenta de la UICN mundial. Des de 2009 és la presidenta de MedPAN. La seva carrera ha estat premiada, entre altres, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2020.

Se li concedeix el Premi Ones Sirusa per la seva llarga trajectòria en ciències biològiques i el seu compromís amb la conservació i la defensa del medi ambient. Per fer-se valdre fins a convertir-se en una referent científica de Tarragona i d’arreu.