Inscripcions obertes al Dinar de Nadal 2024

Manolo García (Barcelona, 1955) és un dels noms més rellevants de la música espanyola contemporània, i està considerat com una de les grans estrelles del pop-rock estatal. Va formar part de grups mítics com Los Rápidos, Los Burros i El último de la fila, abans de començar una notòria carrera en solitari. El músic barceloní sempre ha estat una persona molt compromesa amb el mediambient, i ha aprofitat la seva notorietat per difondre missatges de conscienciació ambiental i de respecte pel planeta. De fet, en les lletres de les seves cançons s’amaguen múltiples referències ala necessitat de mobilitzar-se per salvarla Terra. Se li atorga un Premi Ones pel seu inesgotable compromís en laconservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, per les seves múltiples col·laboracions amb entitatsi causes ecologistes, i per utilitzarla seva popularitat i prestigi artístic per conscienciar la societat sobre la importància de tenir cura del planeta.

Carlos de Hita és un dels tècnics de so més importants del nostre país. La seva gran especialitat com a sonidista, tanten producció com en postproducció,són els sons de la natura. La seva producció és massiva: durant els seus trenta anys de carrera ha participat en uns 200 programes documentals i en una desena de pel·lícules. D’aquesta manera, de Hita ha creat un vastíssim arxiu sonor de la naturalesa tant espanyola com internacional, ja que ha gravat les veus de la fauna ibèrica, africana, amazònica i índia. També ha editat diverses col·leccions de discos sobre paisatges sonors naturals i guies d’identificació dels cants dels ocells, i ha col·laborat amb museus i centres d’interpretació de la natura muntant instal·lacions sonores per a exposicions. Se li atorga un Premi Ones per ser l’altaveu dels animals i dels elements naturals durant més de 25 anys, per seguir ampliant unarxiu que posa en valor l’acústica del planeta i per demostrar que l’univers sonor és tan vast i ric com la pròpia naturalesa que el produeix.

Carles Francino (Barcelona, 1958) és un dels periodistes més prestigiosos que existeixen a Espanya. La seva carrera ha estat sòlida i sempre ha anat en línia ascendent, fins a esdevenir un rostre (i una veu) molt popular entre els ciutadans i un periodista molt respectat pels seus companys de professió. Des del 2005 Francino és bàsicament un periodista radiofònic. Aquell any va substituir Iñaki Gabilondo al capdavant del programa de la Cadena SER ‘Hoy por hoy’ i va continuar sent líder d’audiència i l’espaide ràdio més escoltat del país. El seu últim repte va consistir a assumir la direcció i presentació d’un altre programa mític de la Cadena SER, ‘La ventana’, substituint Gemma Nierga. Durant tota la seva trajectòria, Francino sempre ha defensat i ha donat difusió als drets humans i als valors solidaris. Se li atorga un Premi Ones per haver desenvolupat una carrera professional irreprotxable durant més de 35 anys, per posar en pràctica els valors més sagrats del periodisme com són el rigor, l’honestedat i l’objectivitat, i per haver-se convertit en un dels periodistes més respectats i estimats del país.

Santiago Cirugeda (Sevilla, 1971) és un arquitecte atípic, molt allunyat de la imatge que tenim dels professionals que desenvolupen aquesta activitat. Ellmateix es defineix com a “arquitecte social” ja que entén l’arquitectura com una disciplina que ha de millorar les condicions socials. Afirma que sent “urgència” per donar vida a les coses que no la tenen i que haurien de tenir-la: un solar, un edifici buit. Crec en el reciclatge de llocs tant com en el d’objectes”. Durant els seus més de deu anys de carrera, els seus projectes s’han basat en l’arquitectura efímera, el reciclatge, les estratègies d’ocupació i intervenció urbana, la incorporacióde pròtesis a edificis construïts o la participació ciutadana en els processos de presa de decisió sobre assumptes urbanístics. Se li atorga un Premi Ones per demostrar que l’arquitectura és una disciplina que es pot exercir amb compromís humà, i perdesenvolupar projectes urbanístics alternatius que milloren les condicions socials i promouen la participació ciutadana.

El tarragoní Francis Núñez és un dels ballarins,coreògrafs i directors artístics de flamenc més destacats en l’actualitat. La seva carrera ha estat molt prolífica. Més enllà de fundar la seva pròpia companyia (Matices Compañía de Danza) ha participat en projectes amb múltiples grups, ha format part del Ballet Español de Rafael Aguilar, ha estat ballarí en la Compañía Andaluza de Danza, ballarí solista del Ballet Nacional de España… Núñez va viure un punt d’inflexió en la seva carrera l’any 2009, quan va ser convidat per la Compañía de Danza Latidos Flamencos deYoko Sasaoka de Tòquio per crear un espectacle en el qual va actuar com a estrella convidada. Des de llavors, Núñez és el director artístic i principal bailaor de la companyia, que compta amb mésde 30 ballarines nipones, i que estrena una producció cada dos anyssempre sota la seva supervisió. Se li atorga un Premi Ones per creure en el flamenc com una eina per unir cultures i pobles molt dispars, per demostrar que l’art pot superar qualsevol barrera i per haver-se convertit en un dels grans bailaores de l’escena internacional.

Bodegas Torres és una empresa vinícola situada a Vilafranca del Penedès. El seu prestigi internacional és notori: el 2015 va ser reconeguda per segon any consecutiu com la marca de vins més admirada del món. L’ecologia sempre ha estat una prioritat per a Torres. L’any 2007 la junta familiar va decidir crear un programa anomenat Torres & Earth i es va comprometre a reduir en un 30% lesemissions de CO2 per ampolla l’any 2020 respecte a les del 2008. Des de l’inici del programa, Bodegas Torres ha invertit 10 milions d’euros en projectes d’energies renovables, transport eco-eficienti optimització de l’ús de l’aigua, en la participació en projectes d’investigació mediambiental nacionals i internacionals i en la reducció del CO2. Aquestes actuacions han permès a Bodegas Torres reduiren un 10% fins al dia d’avui les seves emissions de CO2 per ampolla. Se li atorga un Premi Ones per actuar de manera rotunda contra el canvi climàtic, per sustentar el seu mètode empresarial en les energies renovablesi la reducció de residus, i per demostrar que èxit i respecte pel medi ambient poden anar agafats de la mà.

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia va néixer l’any 1988 amb la intenció de trobar una curació definitiva per a aquesta malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients. El prestigiós tenor espanyol Josep Carreras va fundar l’entitat després de patir leucèmia i recuperar-se. Es tracta d’una fundació independent, governada exclusivament per persones independents, procedentsdels àmbits científics, professionals i empresarials, sense cap tipus de servitud política ni institucional. Des de fa més de 25 anys treballa per aconseguir que la leucèmia sigui, algun dia, una malaltia 100% curable. Per això mateix, impulsa de manera infatigable tot tipus de projectes en benefici dels pacients i de la ciència. Se li atorga un Premi Ones per lluitar durant més de 25 anys contrala leucèmia, per emprendre projectes centrats en la investigació científica, l’acció social i la millora de sistemes sanitaris, i pel seutreball incansable per seguint que la leucèmia sigui una malaltia curable per a tots i en tots els casos.

A Modesto López (Lugo, 1945) se’l pot qualificar, sens dubte, com polifacètic. Ha estat actor i director de teatre, guionista i productor de cinema, mim, productor musical, assagista, poeta, sindicalista, director de documentals, organitzador de festivals de música i esdeveniments culturals, presentador de ràdio… Ha treballat a Europa i en la majoria de països de Llatinoamèrica, la seva terra d’adopció (va marxara estudiar a l’Argentina de petit i ja no va tornar). Malgratel seu excels currículum, encara no s’ha fet referència al que potser sigui el punt àlgid de la seva carrera: la fundació a Mèxic d’Ediciones Pentagrama.Se li atorga un Premi Ones pertreballar durant tres dècades en el manteniment i la difusió del patrimoni cultural d’Amèrica Llatina, per conservar el seu caràcter reivindicatiui independent, i per creure en lacultura com un actiu fonamental a l’hora de construir una societat millor.

El Hierro, que compta amb uns 10.000 habitants, s’ha convertit en un exemple mundial de bones pràctiques en polítiques de sostenibilitat. L’illa més occidental de l’arxipèlag canariés avui un laboratori de primer nivell amb exemples palpables en matèria de desenvolupament sostenible quepo den ser replicats en altres llocs del planeta. L’exemple més evident ésla central hidroeòlica, amb la qual ha aconseguit convertir-se en el primer territori energèticament aïllat del món que aspira a l’autosuficiència energètica. Se li atorga un Premi Ones per demostrar que l’aigua i el vent poden ser una alternativa real al petroli, per treballar durant dècades per aconseguir ser el primer territori aïllat amb autosuficiència energètica, i per haver-se convertit en un referentper a totes les illes del món.

El nou Executiu al capdavant del Govern de les Illes Balears ha fet una important aposta per la sostenibilitati està impulsant projectes per tal desituar la conservació del medi ambient com una de les grans prioritats de ses illes. Així, el Govern s’ha compromèsa comprar només energia d’origen renovable a partir de 2016 i, enparal·lel, està augmentant la capacitatde generació d’energia de les seves pròpies fonts mitjançant plaques solars a les seves cobertes. Pel que fa a l’estalvi energètic, s’ha posat en marxa un pla que permetrà economitzar com a mínimun 5% en factura energètica any a any. Se li atorga un Premi Ones per plantar cara a la crisi energètica i crear una alternativa basada en la sostenibilitat i la preservació dela seva riquesa natural, per establir polítiques de conscienciació i sensibilització ciutadana vers l’entorn, i per tenir clar que el futur de les Illes Balears no s’entén sense una transformació del seumodel energètic.

Fa més de cinc anys el coordinador dels equips de base del Tarragona Handbol Club, Aureli Tubilla, va posar en marxa el projecte solidari FIATEH (Formació Integració Aurelio Tubilla Escola de Handbol).Tubilla porta més de 40 anys treballant de manera altruista en diverses entitats per potenciar l’esport escolar i federat amb nensi joves. La iniciativa FIATEH neix a Sant Salvador (barri tarragoní amb uns elevats índexs d’atur i immigració) però està oberta a totala ciutat, i consisteix en donar l’oportunitat a tots els nens i nenes d’entre 6 i 12 anys de practicar handbol gratuïtament. Així, tots aquells infants que per la seva situació familiar no poden pagarla inscripció a un club esportiu, tenen l’oportunitat de gaudir dels beneficis de l’esport. Se li atorga un Premi Ones per creure en la pràctica esportiva comuna eina d’integració, per fomentar l’esport de base impulsant hàbits de vida saludables, i per inculcar en els nens valors com el respecte, la solidaritat i el treball en equip, forjant una societat de ciutadans compromesos i responsables.

El jurat ha decidit concedir-li la distinció als ciutadans de Reus, ja que el seu comportament va permetre incrementar la quantitat de fracció orgànica recollida el 2015 en comparació amb l’any anterior, millorant-ne la seva qualitat i convertint-se en el municipion més es va augmentar la generació d’aquest tipus de fracció reciclable.