La rumba catalana és més que música, és un dels símbols de la cultura catalana i element identitari de la comunitat. La rumba catalana és una forma de vida. Artistes, músics, creadors, associacions i la comunitat gitana catalana s’han unit per iniciar un camí perquè la Rumba Catalana sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Sota el lema La rumba és nostra!, la Plataforma per la Rumba Catalana s’ha presentat avui a la seu de SGAE Catalunya amb un clar objectiu: protegir i normalitzar la rumba catalana en tot el territori i fer-la sonar arreu del món.
Entre els promotors de la candidatura estan Rosa Pubill, filla de Peret; Amadeu Valentí, fill del Chacho i president de la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos: Sicus Carbonell, de Sabor de Gracia; i Ángel Juárez Almendros, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra, a més d’altres actors i associacions gitanes i culturals.
La rumba catalana
La rumba catalana fou, i és encara, un dels grans elements distintius de la cultura catalana. Un estil musical que crearen els gitanos i les gitanes catalanes a mitjans dels anys 50, als carrers del barri de Gràcia, Hostafrancs i al carrer de la Cera del Raval.
Ben aviat es va estendre per tot el territori, Tarragona, Lleida i Girona, fins a arribar també al sud de França. I és que la rumba catalana, com la cultura, no entén de fronteres i, per aquest motiu, sempre ha representat un element clau en la integració social. Perquè més que música, la rumba és un estil de vida.
El camí cap a la UNESCO
Uns anys enrere, alguns van iniciar aquest recorregut, però es va deixar perdre. Avui, la nova Plataforma Rumba Catalana ja està treballant seriosament per aconseguir aquest reconeixement i ja compten amb el suport de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre altres. També treballen per tenir el suport i fer una candidatura conjunta amb el govern francès.
Però l’objectiu d’aquest moviment no és solament assolir el reconeixement: és normalitzar el gènere de la rumba catalana a tot el territori, promocionant-lo en tots els pobles, festivals i escoles, com un element més a protegir, destacar i aprendre.
Entre altres propostes, la Plataforma vol convertir el 24 de juliol en el Dia Internacional de la Rumba Catalana, un dia en el qual es farien concerts, actes i tallers participatius arreu del territori.
