Enllaços a les Ponències del Curs Científic 2024

Cristina Almeida (Badajoz, 1944) és una coneguda política i advocada que ha exercit una àmplia activitat política i jurídica. És reconeguda especialment perquè després de l’arribada de la democràcia va centrar els seus esforços professionals en el camp del feminisme i la lluita pels drets de la dona. Almeida és una de les persones que més va lluitar per la despenalització de l’avortament, i va posar un gran èmfasi en treure de l’armari la problemàtica de la violència masclista (que fins llavors estava considerat com un “tema domèstic”). L’any 1995 va fundar ABA Abogadas amb Ana Clara Belío, un despatx que actualment dirigeixen sis sòcies.
Se li atorga un Premi Ones per dedicar la seva carrera a la defensa de valors com la igualtat, la solidaritat i el progrés, per no haver deixat mai de ser revolucionària, i pel seu paper fonamental en la defensa dels drets humans, especialment els dels presos polítics, els treballadors i les dones.

Ana Bella (Sevilla, 1972) ha estat moltes coses al llarg de la seva vida, però si l’haguéssim de definir amb una sola paraula, la més adequada seria supervivent. Després de patir maltractaments psicològics i físics durant més d’una dècada, l’any 2006 va crear la Fundación Ana Bella, que ajuda una mitjana de 1.200 dones maltractades a l’any per tal que denunciïn els seus agressors i iniciïn una nova etapa en la seva vida. A l’agost del 2007 va fundar l’Empresa Servicios Integrales Solidarios, amb la qual ha donat feina a 120 dones víctimes i supervivents de violència de gènere. La seva visió positiva i efectiva en la lluita contra la violència masclista és avui més necessària que mai.
Se li atorga un Premi Ones per fer possible que milers de dones maltractades trenquin el seu silenci, denunciïn els seus agressors i comencin una nova vida, per visibilitzar la força i el valor de les dones “supervivents” ajudant a crear una societat més digna, i per haver-se convertit en un símbol internacional de la lluita contra la violència masclista.

‘El bosque habitado’ és un programa radiofònic que s’emet tots els diumenges a Radio 3 des de setembre del 2012 i que ja ha superat la barrera de les 300 emissions. És un espai que barreja la literatura amb la natura, centrant-se en el món vegetal (boscos, plantes, arbres, etc.). ‘El bosque habitado’, dirigit i presentat per la periodista María José Parejo i que compta amb la participació d’un gran nombre de col·laboradors, té un esperit molt singular, tenint en compte que a Espanya escassegen els programes que es dediquen a defensar la importància de respectar el nostre medi ambient, i molt especialment els boscos i la flora, que solen ser els gran oblidats.
Se li atorga un Premi Ones per divulgar la importància de protegir i cuidar els nostres boscos, plantes i arbres durant més de tres-cents programes, per demostrar que encara es pot fer un periodisme compromès amb el medi ambient, i per ajudar a construir consciencia socioecològica a través de la paraula. .

Marina Rossell (La Gornal, 1954) és una de les cantautores més importants de la música catalana i un dels grans exponents de la segona generació de la Nova Cançó. Des que va treure el seu primer disc al 1977 no s’ha aturat i la seva discografia ja supera la vintena d’àlbums. Però més enllà d’això, és un referent per la seva defensa dels drets de les dones, dels valors democràtics i de la pau. Rossell ha realitzat gires per tot el món que ha aprofitat per fer viatges de caràcter solidari. Aquestes experiències han estat molt importants per a ella, doncs ha reconegut que li han servit per afirmar-se més en la seva ideologia, sempre al servei de les llibertats civils i individuals.
Se li atorga un Premi Ones per desenvolupar una àmplia carrera en la qual el compromís social i la reivindicació dels valors democràtics sempre han estat presents, per haver-se convertit en un símbol del feminisme i la lluita pels drets de les dones, i per posar el seu prestigi artístic al servei de la pau, la solidaritat i la llibertat.

La vida de Patricia Campos (Onda, 1977) mai ha estat senzilla, però el seu esperit de lluita li ha servit per superar totes les dificultats. Va ser la primera dona en ser pilot de les Forces Armades Espanyoles. Durant vuit anys va pilotar un avió reactor i això la feia feliç, però el seu dia a dia en l’exèrcit no era senzill degut a l’esperit masclista de la institució. Va preferir amagar la seva homosexualitat per evitar patir represàlies. Farta de no sentir-se respectada ni com a dona ni com a lesbiana, va decidir canviar el seu destí i va aterrar, una altra vegada, en un món ple d’homes: el futbol. I de nou va fer història, ja que es va convertir en la primera entrenadora espanyola professional a Europa i als Estats Units.
Se li atorga un Premi Ones per ser una pionera i demostrar que no hi ha barreres insalvables si existeix força de voluntat suficient, pel seu treball incansable defensant la igualtat de gènere i la paritat social, i per portar a terme projectes solidaris per millorar la qualitat de vida de dones infectades amb VIH a Àfrica. 

Mónica López Baltodano (Nicaragua, 1984) és una jove advocada especialitzada en canvi climàtic i dret ambiental que durant els darrers anys ha exercit com a assessora legal del Movimiento Campesino Anticanal. Aquesta plataforma social està formada principalment per pagesos que estan en contra del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua, un projecte faraònic concessionat a l’empresari xinès Wang Jing. La seva construcció –que de moment està paralitzada, en part degut a la forta resistència d’aquest moviment- violaria més d’una desena de tractats mundials de protecció i conservació dels recursos naturals. Baltodano s’ha convertit en un dels rostres més representatius de la lluita contra el Gran Canal.
Se li atorga un Premi Ones per ser un referent del Movimiento Campesino Anticanal de Nicaragua i rebel·lar-se davant un projecte que va en contra de les classes més desprotegides, per investigar i demostrar les irregularitats de la concessió canalera, i per defensar que el futur del seu país s’ha de sustentar en la protecció i conservació del seu patrimoni natural.

Mario Alfagüell (sobrenombre artístico de Mario Alfaro Güell –Costa Rica, 1948–) es un prestigioso compositor de obras orquestales, de cámara, corales, vocales y de piano que ha recibido múltiples galardones por su trabajo. Ha compuesto más de 200 obras, que han sido representadas en países como Estados Unidos, España, Argentina, Brasil, Canadá o Chile. Su otra faceta es la de docente, que ejerce desde 1975. Actualmente es profesor catedrático de la Universidad Nacional de Costa Rica. Uno de los proyectos más aplaudidos y populares de Alfagüell ha sido la obra ‘Fábula del bosque’, un cuento en el que se describe cómo es la vida en el bosque y cuyo argumento pone de manifiesto la necesidad de promover la conservación del medio natural.
Se le otorga un Premi Ones por una valiosa carrera musical que le ha convertido en uno de los compositores más importantes de Centroamérica, y por creer en la música como una herramienta útil tanto desde la creación como la docencia para concienciar a la sociedad sobre la importancia de cuidar el planeta.

Mario Alfagüell (sobrenom artístic de Mario Alfaro Güell -Costa Rica, 1948-) és un prestigiós compositor d’obres orquestrals, de cambra, corals, vocals i de piano que ha rebut múltiples guardons pel seu treball. Ha compost més de 200 obres, que han estat representades en països com els Estats Units, Espanya, Argentina, Brasil, Canadà o Xile. La seva altra faceta és la de docent, que exerceix des del 1975. Actualment és professor catedràtic de la Universitat Nacional de Costa Rica. Un dels projectes més aplaudits i populars d’Alfagüell ha estat l’obra ‘Fábula del bosque’, un conte en què es descriu com és la vida al bosc. El seu argument posa de manifest la necessitat de promoure la conservació del medi natural.
Se li atorga un Premi Ones per una valuosa carrera musical que l’ha convertit en un dels compositors més importants de Centreamèrica, i per creure en la música com una eina útil tant des de la creació com des de la docència per conscienciar la societat sobre la importància de cuidar el planeta.

En aquests temps en què la distància entre els ciutadans i la classe política és més gran que mai és quan més hem de recordar que existeixen altres formes de fer política, com la que exercia José Antonio Labordeta (1935-2010). Ens referim a la política que té com a objectiu principal promoure els valors de llibertat, igualtat i pluralisme ideològic, principis que aquest inoblidable aragonès sempre va defensar. Així mateix, Labordeta segueix sent un dels cantautors més representatius de la cançó d’autor espanyola, i tampoc podem oblidar la seva faceta d’escriptor (va publicar més de 25 llibres), professor i presentador (‘Un país en la mochila’ continua sent un referent).
Se li atorga un Premi Ones per haver demostrat que la política pot exercir-se amb integritat i prioritzant les necessitats reals de les persones, pel seu compromís inesgotable amb la llibertat i la justícia, per divulgar la riquesa del nostre medi natural i rural, i perquè recordar la seva figura en aquests temps tan convulsos es més necessari que mai.

El Consell Municipal de la Discapacitat de l’Ajuntament de Tarragona és un òrgan de participació ciutadana, de consulta i d’assessorament per a la promoció d’accions destinades a la millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat de Tarragona. El Consell, que es va posar en marxa l’any 1992, està format per una trentena d’entitats i organitzacions tarragonines que treballen per fomentar el respecte als valors inherents a la discapacitat i per millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional. Des del Consell també s’organitzen activitats com ‘Festa per a tothom’, que s’ha convertit en un clàssic de les festes de Santa Tecla.
Se li atorga un Premi Ones per treballar durant 25 anys en la millora de la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional, per promoure que la discapacitat es visualitzi amb normalitat des d’una perspectiva humana, social i ciutadana, i per potenciar el respecte als valors relacionats amb la discapacitat entre els tarragonins.

El 21 de març del 2016, coincidint amb el Dia Mundial del Síndrome de Down, el Gimnàstic de Tarragona i l’Associació Down Tarragona van presentar el seu projecte Nàstic Genuine. Es tracta d’un nou equip de futbol del club tarragoní amb una particularitat molt especial: els seus components són joves amb Síndrome de Down. Al setembre es van posar en marxa els entrenaments, i des de llavors desenes de joves amb discapacitat intel·lectual de la província de Tarragona s’han enfundat la samarreta grana, passant a formar part d’aquest equip que com el seu nom indica és veritablement genuí. És un projecte que cal posar en valor perquè s’ha demostrat que l’esport és una de les millors eines que existeixen per afavorir la integració social.
Se li atorga un Premi Ones per creure en la pràctica esportiva com a eina d’integració i inclusió social de les persones amb Síndrome de Down, per fomentar valors com el treball en equip i el respecte pel rival, i per haver creat un equip de futbol del qual tothom se sent orgullós.

El jurat ha decidit concedir-li la distinció als ciutadans de Tarragona, ja que el seu comportament va permetre incrementar la quantitat de fracció orgànica recollida durant el 2016 en comparació amb l’any anterior, millorant-ne la seva qualitat i convertint-se en el municipi on més es va augmentar la generació d’aquest tipus de fracció reciclable.