Ja podeu llegir el Dossier dels XXXI Premis Ones!

La sequera és un procés natural, però el canvi climàtic provocat per l’acció humana, accelera la falta de disponibilitat d’aigua dolça per a la població mundial. De la sequera meteorològica som conscient, però coneixem la situació hidrològica?

Sota el títol “Viure sense aigua”, ens centrarem en conèixer i descobrir diferents aspectes de la sequera. Quina és l’evolució que ha de fer l’entorn natural, com ha estat el clima al llarg del temps, quin temps meteorològic ens esperar. Diferents dades claus que ens serviran com a eina per treballar i tindre capacitat per conèixer i fer front a aquest a problemàtica tan actual. 

El Curs Científic 2023 contarà amb les ponències de Jordi Toda, físic i meteoròleg al Servei Meteorològic de Catalunya; Regina Lafuente, tècnica superior de investigació del IESA-CSIC; Jesús Varga, investigador i professor a la Universitat de Màlaga; Andreu Palacios, enginyer forestal i bomber GRAF de la Generalitat de Catalunya; Mariano Barriendos, doctor en geografia i fundador de l’associació ARCHIVE; Eduard Pla, doctor en ecologia i investigador al CREAF; Martí Macíes, representant de la unió de pagesos; Paula Soler, directora del Castell de Lloret; Cristina Miret, responsable de Medi Ambient al Port de Tarragona i Daniel Milan Cabré, director-gerent d’EMATSA.

Per a inscripcions, cliqueu el següent enllaç: https://forms.gle/5jiiRhoaroPjvcH86

El medi ambient és la base del nostre desenvolupament i de la nostra qualitat de vida. Conèixer el medi i les seves problemàtiques és imprescindible per valorar-lo, respectar-lo i conservar-lo.

Sota el títol “El futur és ara i aquí”, aquesta edició se centrà en l’empoderament dels i les joves, reconeixent del seu potencial per convertir-se en promotors del canvi per l’acció climàtica i el desenvolupament sostenible en el seu entorn.

El Curs Científic 2022 es desenvolupà amb les ponències de Fernando Valladares, professor d’Investigació del CSIC; Miquel Ventura, expert en conservació de biodiversitat marina; Anna Espadalé i Jan Ferrer, de Joves Catalans per la Natura; Gisela Cebrián, d’EMPOCLIM; i Ángel Silvente, de “Teachers for future”. I amb una taula rodona integrada per María José Parejo, presentadora i directora del programa de Ràdio 3 “El Bosque Habitado”; Joan Llort, oceanògraf biogeoquímic; Elisabet Borill, Plàncton; i Édel Martínez, @La_ecofreak.

La desigualtat de gènere segueix essent una realitat dins del món científic. En aquestes jornades científiques, vam reflexionar entorn el paper que juga el gènere en la lluita contra canvi climàtic, en la transició ecològica i dins del món científic en conjunt, a través d’experiències personals i professionals de persones de la comunitat científica i mediambiental, com les de Marta Macho, Mònica Usart o Mònica Montes, entre altres.

El públic va tenir l’oportunitat d’apropar-se a la realitat de la comunitat científica, i preguntar-se quines estructures socials cal deixar enrere, entre altres qüestions. Com van dir les tècniques de medi ambient de Mare Terra Fundació Mediterrània en la inauguració del Curs Científic 2020, “les dones hem vingut al món de la ciència per quedar-nos”.

El plàstic s’ha convertit en un material essencial, allà on mirem el trobem: a la llar, a l’oficina, fins i tot a la carreta. Està de forma eficient, còmoda i rendible, fets que donen a conèixer els seus avantatges. Tots i els seus benficis en el món de l’economia, l’ús incontrolat d’aquest material arrossega una gran problemàtica, l’impacte sobre el medi ambient. Només a Europa es generen 25 milions de tones de residus plàstics, però menys del 30% tornen a la cadena del reciclatge.

La producció i l’ús creixent, amenacen amb contaminar cada racó del planeta si no hi ha una bona gestió. Les XXVII jornades estan centrades en què fem amb els plàstics, permetent conèixer l’objectiu de les noves lleis que han generar les bases d’una nova econòmica del plàstic.Transformar la manera en que es dissenya, produeix, utilitza i recicla el plàstic en la Unió Europea.

El model d’economia actual, es caracteritza per ser lineal. La cració d’una cosa nova, parteix amb l’obtenció d’una nova matèria prima, ocasionant un gran impacte ambiental. Per contra, l’economia circular, és un nou model econòmic que es vol establir a tot el món i que és un dels pilars del desenvolupament sostenible.

Una estratègia global que aposta per aprofitar els recursos al màxim, mitjançant la reutilització, el reciclatge i la reducció, les 3R en les que es basa el pensament ecològic en l’actualitat. Les XXVI jornades volen donar a conèixer que és l’economia circular, un dels reptes per afrontar amb màxim de garanties la sostenibilitat del planeta.

L’aigua és un recurs prioritari per la vida, però una mala gestió del recurs i el canvi climàtic desemboquen en una preocupant situació a nivell mundial. No són només dos factors que influeixen en la distribució d’aquest recurs. Un nou model de creixement urbanístic, com són les aglomeracions de les poblacions en grans àrees, suposa un repte important per a la satisfacció del dret humà a l’aigua.

El nou model de gestió del cicle urbà, requereix una reformulació en relació amb els altres elements i els altres recursos com són el territori, el sòl o l’energia. Les XXIV Jornades tenen com a fil conductor la gestió de l’aigua i tots els aspectes implicats en el procés, com són el subministrament, el sanejament o altres relacions més complexes sobre hidroclimatologia.