Estem en temps d’atac constant al nostre entorn natural. Els oceans, els arbres, l’aire que inhalem… Tot està sota un nivell d’explotació que excedeix allò que la Terra pot aguantar. Aquestes violències, en comptes de disminuir, semblen augmentar, multiplicant-se davant de discursos que tornen a qüestionar l’impuls de les energies alternatives i sostenibles. El lema “drill, baby, drill” (perfora, perfora…), que crida a la tornada d’un model basat en l’explotació il·limitada dels combustibles fòssils, no és només un retrocés: és un salt cap a un futur de destrucció i caos climàtic.

L’ambient polític actual no ajuda gens a les possibilitats d’un canvi positiu. Les grans cimeres internacionals, anunciades amb entusiasme i promeses de canvis significatius, han resultat ser simples exercicis de retòrica buida, sense resultats concrets. Mentrestant, la transferència de recursos per mitigar els efectes del canvi climàtic entre el Nord i el Sud global ha esdevingut un escàndol d’ineficiència i de desigualtat.
El Nord, incloent-hi els països productors de petroli del Golf Pèrsic, segueix controlant les regles del joc mentre es manté la dependència dels combustibles fòssils. És clau entendre que els consumidors no són només els responsables: el model de producció mundial, impulsat per l’explotació d’aquestes energies contaminants, és una part fonamental del problema. Aquesta dinàmica ha creat un cercle viciós on els discursos de responsabilitat compartida sovint amaguen la inèrcia dels grans actors econòmics per evitar canvis reals.

La responsabilitat no només està a les mans dels governs o les grans empreses; també recau en cadascun de nosaltres. Com podem exigir canvis globals si no som capaços de modificar els nostres hàbits diaris? Perquè si ells no ho fan, i tampoc nosaltres, qui ho farà? No val queixar-se del sistema mentre no reciclem adequadament, mentre fumem i llancem burilles a terra, mentre desaprofitem aigua o energia sense pensar-ho.

El primer pas comença aquí, a casa, amb nosaltres mateixos. Hem de ser coherents amb els nostres ideals. Aquest manifest és també un compromís: no podem exigir als altres que facin allò que nosaltres no som capaços d’assumir. Petits actes poden esdevenir grans canvis: consumir menys, optar per la reutilització, reduir el plàstic i educar les noves generacions en el respecte i la cura del medi ambient.

Aquest és el nostre compromís conjunt: ni un pas enrere, costi el que costi. La lluita per un futur sostenible no és només un dret, sinó una responsabilitat ètica cap a la societat, el planeta i les generacions futures. Hi haurà molts obstacles. També hi haurà temptacions de rendir-se. Però només amb determinació i persistència podrem crear una opció al model destructiu que ens ha portat fins aquí.
Per la Terra, pel futur, per nosaltres. No ens podem permetre quedar-nos aturats. Ara és el moment de fer. Ara és el moment d’afirmar, amb veu clara i ferma: “Som aquí, i no ens donarem per vençuts”.

I recordeu, que ningú us robi el somriure!

Per Àngel Juárez, President de la RIET i Mare Terra.