“El no reconeixement de les aportacions de les dones a la ciència, deixa a la nostra societat amb només una part de la història”
L’11 de febrer té lloc el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Algunes persones es preguntaran si és necessari aquest dia. Nosaltres, fermament, els hi respondrem que si. I en aquest article justificarem el perquè.
La història ha tapat durant anys els èxits i aportacions de les dones en la ciència. Quantes grans científiques són recordades en l’actualitat? Quants llibres hi ha dedicats a elles?
Podríem pensar que, avui, la situació és millor. Però malauradament, i tot alguns progressos, no. Estudis recents sobre gènere i ciència revelen encara una discriminació i menyspreu envers les dones, també en la ciència.
El no reconeixement de les aportacions de les dones a la ciència, deixa a la nostra societat amb només una part de la història, fent que sigui difícil entendre tant el nostre passat com el nostre futur. La pèrdua de creativitat, d’intel·ligència i de noves oportunitats, lligades a dones científiques i tècniques que lluiten per progressar en les seves àrees de treball, són valors que no podem deixar perdre.
El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
Un factor que ens fa ser conscients d’aquesta desigualtat és la celebració de l’11 de febrer, el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Fou proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015, per reconèixer el seu paper en la ciència al món actual.
Menys del 30% dels investigadors científics de tot el món són dones. En bona part, això es deu al fet que continuen trobant dificultats i obstacles per progressar en aquest camp. El fet que sigui necessari un dia per visibilitzar l’objectiu d’aconseguir l’accés i la participació equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, la igualtat de gènere i l’empoderament femení, no fa més que mostrar com de lluny estem de la igualtat real.
Les dones científiques en els mitjans de comunicació
També és interessant fixar-nos en la presència de les científiques els mitjans de comunicació, espais que haurien de ser un altaveu per aquestes professionals, que es convertiran en les referents per les nenes científiques. Les xifres ens revelen que, els mitjans, no estan desenvolupant aquest rol.
Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, el 70,7% de les notícies de ciència són sobre homes, mentre que només el 14,3% són sobre dones científiques.
A més a més, el 50% dels textos sobre dones científiques mencionen la seva roba, el seu pentinat o el seu físic. Mentre que en el cas dels textos en masculí, només es parla del seu aspecte en el 20% de les notícies.
I les científiques expertes en coronavirus?
El context recent també pot ser un bon exemple per entendre el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Pregunteu-vos quantes dones heu vist o escoltat a la televisió com a expertes epidemiològiques, científiques, doctores, etc.
L’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMT) va investigar quatre mitjans de referència espanyols durant el primer confinament. L’estudi revela que només el 27% de les veus expertes durant el confinament eren dones, enfront del 73% dels homes.
Medi ambient amb perspectiva de gènere
Des de Mare Terra Fundació Mediterrània actuem amb la perspectiva de gènere com a eix transversal. El feminisme i la igualtat van plegats amb la lluita ambiental. Per això sempre treballarem amb els valors de l’ecofeminisme i la justícia ecosocial en tots els àmbits d’actuació.
Per reflexionar entorn el tema, us recomanem que recupereu el XXVIII Curs Científic: “El Medi Ambient amb Perspectiva de Gènere”, disponible al nostre canal de YouTube.
