En l’anterior entrada al blog us parlàvem de noves oportunitats per fer les coses bé, d’intentar treure coses positives d’aquest confinament. Avui us volem fer una reflexió de com estem fent les coses, en base a la sortida dels petits de casa, que permet una hora diària al carrer.

Hem de ser realistes, fins ara, si no hem sortit és perquè no ens han deixat. Portem sis setmanes de confinament i ha estat difícil, però la desescaldada no serà més fàcil. Fins ara el món sanitari ha portat a les espatlles, el pes de la responsabilitat de mantenir el coronavirus a ratlla, ara ens toca compartir aquesta responsabilitat, i si sortim a les vuit als balcons a aplaudir, ara és quan hem de demostrar que som capaços d’actuar de manera responsable, per frenar la transmissió del virus.

Aquest diumenge tot estava preparat, mascaretes per tota la família, il·lusió màxima per trepitjar el carrer, i advertències de que no sortíem per anar al parc, i que si trobàvem algun company de classe, no el podríem abraçar ni anar-hi a jugar.

És veritat que vam trobar moltes famílies que feien tot el que s’havia demanat, mascareta si es podia, mantenir les distàncies i evitar que les nens s’ajuntessin. Però altres no, i no es tractava de que els nens intentessin marxar, o forcessin situacions que podríem considerar perilloses per la transmissió del virus, sinó que eren els adults els que transgredien les normes. Grups de pares asseguts fent petar la xerrada sense mascareta, nens amb bicicleta al mig de la cera sense que els adults els diguessin res, diferents famílies passejant juntes, mentre explicaven com estava anant tot amb la mascareta posada com a diadema….

No és una situació fàcil, estem fent un aprenentatge global i social que moltes vegades és difícil d’assimilar, i seria injust centrar-nos només en els que no ho estan fet bé, perquè no són el reflexa de la realitat que vivim, però tampoc podem excusar-nos en el fet que és una situació nova, mai viscuda i que la societat no sap com ha d’actuar.

Tot això acabarà, però depèn de nosaltres que la desescalada pugui ser gradual o que haguem de tornar enrere. Ara més que mai hem d’entendre que el que fem entre tots, marcarà l’evolució d’aquesta epidèmia, que el futur de la societat està en les nostres mans.