Riu Francolí - Vallclara

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi de la Conca de Barberà, situat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Prades i de serra la Llena.El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc. L'agricultura ocupa un quarta part de la superfície del terme, i s’hi conrea cereals, vinya, avellaners, ametllers, oliveres i patates.
gps:Població: 108 h. (2006)Altitud: 623 m.
Geografía
El terme municipal de Vallclara limita a l’oest amb el de El Vilosell, al sud amb els de Prades i Vilanova de Prades, al nord amb el Vinaixa, i a l’est amb el de Vimbodí.
MEDI
Vallclara està situat a la part nord de les muntanyes de Prades. Hi neix en el seu terme el riu de Milans, que és un afluent de capçalera del riu Francolí, per tant tot l’àmbit fluvial el podem considerar de conca alta. El seu terme municipal presenta una gran part cobert per boscos densos i madurs. La major part de boscos estan composats per pins o bé per alzines, si bé que degut a l’alçada dels terrenys i la geologia de la zona hi podem trobar altres espècies més pròpies de la muntanya com són el teix, el boix, el boix-grèvol, i alguns roures i d’altres caducifolis, que ens donen uns paisatges excel•lents a la tardor ja que els caducifolis es barregen entremig dels arbres que no perden la fulla, i tenim un mosaic heterogeni i divers.
FLORA
En aquesta zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya; el boix, i el boix-grèvol (Ilex auifolium). També trobem la comunitat d'alzinar litoral en zones com més obagues. Les comunitats arbustives com les brolles de bruc d’hivern i romaní, el galzeran, l’esbarzer, el fenàs de bosc, la rogeta,...Associat al riu hi podem trobar diferents salzes i gatells, freixes, àlbers, i també la presència de l’adiant i d’algunes falgueres.
FAUNA
Hi destaquem la presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo). Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d'aigua (Natrix natrix). Espècies interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.

Riu Francolí - Tarrés

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

Tarrés és un municipi situat a la comarca de Garrigues (província de Lleida), situat en la part aquest de la mateixa, en el límit amb la de la Conca de Barberà.

Riu Francolí - Tarragona

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Tarragona és la capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles.
gps:Població: 131.158 (2006)Altitud: 
Geografía
La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. A l'extrem nord-occidental inclou l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja.

MEDI
El riu Francolí al seu pas pel terme municipal de Tarragona, presenta el seu pitjor aspecte, ja que la qualitat de les seves aigües està fortament alterada per totes les activitats, tant industrials, agrícoles, com per la procedència d'aigües urbanes. El seu tram final ha estat fortament modificat, fins al punt de crear una canalització ajardinada al costat mateix de la població i desviar la desembocadura del mateix riu al mar.
Degut a les nombroses extraccions d'aigua en tots els trams superiors, així com també a les mateixes condicions naturals del riu, fan que la major part de l'any el riu no presenti aigua al seu pas pel costat de la ciutat. La geologia calcària del tram final permet una escolament de l'aigua superficial, que fan que el riu en aquest punt circuli per sota de la superfície (circulació subsuperficial).FLORA
Al tram final del riu les espècies vegetals que podem destacar, sense entrar en detall al passeig fluvial generat artificialment, són alguns exemplars de canyís i boga que trobem en dos "illetes" ´de la desembocadura que representen la vegetació que hi havia abans de la seva modificació. També hi ha algun exemplar de la familia dels salzes, i com no la presència de la canya invasora americana, espècie de fora que creix molt ràpidament i desplaça a les espècies autòctones pròpies de les nostres contrades.
FAUNA
En el pobre aspece natural que presenta el riu al seu tram final, podem trobar encara algunes espècies interessant com són algunes aus, ja siguin permanent o migradores. Podem trobar corbs marins, bernats pescaires, martinets blancs, gavines, blauets, entre altres, i també els omnipresents pardals i coloms.
D'entre els mamífers podem destacar la presència de la guineu, el conill i el ratolí de bosc.

Riu Francolí - Solivella

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS


INTRODUCCIÓ
El poble de Solivella  és al sector septentrional de la Conca de Barberà,  situat als vessants meridionals de la serra del Tallat (796 m alt).El poble es troba a la plana, al costat de les ruïnes de l'antic castell de Solivella.
gps:Població: 630 h. (2006)Altitud: 488 m.


Geografía
Limita  a l’est amb els municipis de Sarral i Forès; al nord amb els de Passanant en, i de Vallbona de les Monges; a l’oest amb el de Blancafort; i al sud amb els de Pira i de Barberà. La part oriental és drenada pel Barranc del Xano, i pel centre passa la rasa de Belltall que s’ajunta amb els barrancs de les Comes i el Torrent; tots són tributaris del riu d’anguera.        Menys d’una quarta part del terme es ocupada per superfície no cultivada, la quales distribueix amb bosc, garrigar i pasturatge. L'agricultura, de secà, ocupa el 85% del terreny i és dedicada als cereals, la vinya, oliveres i els ametllers.

Riu Francolí - Sarral

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi de la Conca de Barberà, situat gairebé al centre de la comarca. La vila està emplaçada a la riba dreta del riu Anguera i el terme municipal té una extensió de 52'33 Km2., amb una munió de fonts i corrents d'aigua potable disseminats pel terme.Comprèn, a més, el municipi de Montbrió de la Marca, agregat el 1972, el llogaret de Vallverd, que es trobava ja annexat a Montbrió i l'antic poblat d'Anguera, aquest últim només en queden les restes de l'església romànica de Sant Pere.
gps:Població: 1596 (2006)Altitud: 467 m.
Geografía
Municipi de la Conca de Barberà, a la capçalera del riu d'Anguera i al curs alt del riu de Vallverd, accidentat pels vessants septentrionals de la serra del Cogulló (885 m alt), a l'E, i pels meridionals de la serra de Forès, al N.Hi ha jaciments de ciment i d'alabastre, de guix translúcid, blanc i a vegades gris o groc, sovint jaspiat. 

MEDI
Les terres no conreades (garriga i bosc) ocupen prop d'un 13% del territori. L'agricultura, gairebé exclusivament en règim de secà, ocupa el 58% del territori, amb un predomini molt acusat de la vinya, resultat de l'impuls a la producció de xampany des dels anys vuitanta. Hom conrea també cereals, ametllers i oliveres. És notable també la superfície dedicada a pastures (1 000 ha).El seu terme municipal és molt extens, i en ell podem trobar característiques de riu de conca alta i ja de conca mitja. Al pas pel nucli poblacional de Vallverd, hi passen el riu Vallverd, i el Barranc de Sant Joan que s’uneixen just després d’haver passat pels dos costats del nucli. Sovint no porten aigua, però tot indica que porten cabals esporàdics força importants degut als efectes de l’erosió que es poden observar. La vegetació que acompanya al riu, en alguns punts encara es manté força ben conservada i presenta exemplars importants de zones associades amb comunitats de part altes dels rius mediterranis. La fauna associada també sembla present i força nombrosa ja que els nuclis poblacionals dels voltants no tenen un número d’habitants molt elevat, els boscos presents a la zona no presenten alteracions significatives, i les grans planes i superfícies de conreu permeten una major diversitat animal.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.