Riu Francolí - El Morell

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l'indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
gps:Població: 2 704 h (2006)Altitud: 103 m.
Geografía
Limita amb els termes municipals de la Pobla de Mafumet al Sud, Vilallonga a l’oest, i Perafort a l’est.L’agricultura s’hi va desenvolupar fortament gràcies a la construcción de pous que permeten regar gran part dels cultius. Sobretot es cultiven els avellaners, però també hi trobem vinya, cereals, garrofers, oliveres, fruiters i hortalisses. Són força preciats els préssecs del Morell.

Riu Francolí - El Milà

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

Municipi de l'Alt Camp, situat a les terres planes de la riba dreta del Francolí, i al sud-oest del municipi de Valls.

*gps:Població: 180 h (2006)Altitud: 166 m.

Riu Francolí - El Masó

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

El Masó

Riu Francolí - Constantí

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

 

INTRODUCCIÓ
Municipi del Tarragonès que s’estén  en gran part a la dreta del Francolí,  de relleu planer i al límit amb la ciutat de Tarragona.El fet que el terreny sigui pla afavoreix que estigui molt conreat. Al secà hi predomina la vinya, però també hi podem trobar oliveres, cereals, avellaners, ametllers, garrofers i presseguers. El regadiu aprofita les aigües que venen del Francolí a través de la sèquia del Molí i la del Rec Gran o bé la procedent d’aigües de mines i pous, però el regadiu suposa menys de la meitat de la superfície cultivada, i hi predominen els avellaners, les hortalisses, els préssecs i els cereals.
gps:Població: 5 813h (2006)Altitud: 87 m.
Geografía
Limita per l’oest amb el terme municipal de Reus, pel nord amb els de La Selva del Camp i Vilallonga, per l’est amb Els Pallaresos, i pel sud amb el de Tarragona.El riu Francolí ja presenta el seu aspecte de tram final, amb un curs bastant rectilini i amb un curs força ample.
MEDI
A partir del seu pas pel costat del polígon petroquímic, el Francolí comença a presentar el seu pitjor aspecte. La llera del riu ha estat fortament modificada ja que s’ha aprofitat per passar-hi en el seu marge dret les conduccions lineals i canonades de productes que utilitza o genera el complex. Cal destacar també els episodis de contaminació que es succeeixen en el polígon, i que directa o indirectament afecten l’àmbit del riu. Tot i això podem trobar reductes aïllats de bosc de ribera (més freqüents en el marge esquerre), amb pollancres, àlbers, alguns salzes i oms. Hi trobem bastants nuclis de la canya americana invasora (Arundo donax), i menor mesura de canyís i de boga (aquests ja autòctones). Pel què fa a la fauna, hi trobem molts mamífers associats als boscos de les contrades: guineus, esquirols, ratolins de bosc,... així com molts ocells que hi venen a pescar (bernats pescaires, martinets blancs, polles d’aigua, blauets,...) o que simplement hi venen a beure (pardals, orenetes,...). Pel què fa als peixos, encara hi podem trobar algunes anguiles i carpes.

Riu Francolí - Capafonts

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

 

INTRODUCCIÓ
El poble de Capafonts es troba situat a la comarca del Baix Camp. Es troba al sud de Catalunya, al mig de les Muntanyes de Prades, a la part alta de la vall del riu Brugent, format, sota el poble, per la unió del barranc del Ribatell, el riu de l'Horta i el barranc de la Tarrascona.El sector sud-est del terme és ocupat pels Motllats (1 071 m al puig Pelat), territori pedregós i erm. S'hi conrea principalment ametllers i avellaners, fruiters, patates i fesols. Ha desaparegut l'activitat del carboneig, que aprofitava les alzines, que, juntament amb els pins, ocupen més del 40% del terme. Hi havia hagut dos molins fariners.L’aigua hi és abundant, tal i com ho indica el nom de la vila, per la gran quantitat de fonts que existeixen al terme.
gps:Població: 114 h. (2006)Altitud: 751 m.
Geografía
El terme limita per l’est amb el de Mont-ral; pel de Vilaplana al sud; per l’oest amb la Febró; i pel de Prades al nord i a l’oest. 

MEDI
Capafonts està situat al bell mig de les muntanyes de Prades, i el curs del riu Brugent hi neix en el seu terme, per tant tot l’àmbit fluvial el podem considerar de conca alta. El seu terme municipal presenta una gran part cobert per boscos densos i madurs. La major part de boscos estan composats per pins o bé per alzines, si bé que degut a l’alçada dels terrenys i la geologia de la zona hi podem trobar altres espècies més pròpies de la muntanya com són el teix, el boix, el boix-grèvol, i alguns roures i d’altres caducifolis, que ens donen uns paisatges excel·lents a la tardor ja que els caducifolis es barregen entremig dels arbres que no perden la fulla, i tenim un mosaic heterogeni i divers.
FLORA
En aquesta zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya; el boix, i el boix-grèvol (Ilex auifolium). També trobem la comunitat d'alzinar litoral en zones com més obagues. Les comunitats arbustives com les brolles de bruc d’hivern i romaní, el galzeran, l’esbarzer, el fenàs de bosc, la rogeta,...Associat al riu hi podem trobar diferents salzes i gatells, freixes, àlbers, i també la presència de l’adiant i d’algunes falgueres.
FAUNA
Hi destaquem la presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo). Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d'aigua (Natrix natrix). Espècies interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.