Riu Francolí - L'Espluga de Francolí

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

 

INTRODUCCIÓ
"Spelunca", que en llatí significa «cova», fou el nom que rebé la vila de L’Espluga de Francolí des de mitjans del segle XI, molt abans que fos descoberta l'actual entrada de la Cova de la Font Major.
El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals, insòlites pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani a la Font Major que prendrà el nom de Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants de la vila, ben segur que degueren determinar el topònim durant l'Alta Edat Mitjana.
Geografía
L'Espluga de Francolí es troba a l'extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme, tallat transversalment pel riu de Milans i el Francolí, té dues parts perfectament diferenciades: la zona del Bosc i Peu del Bosc, i la zona de la Serra i el Reguer.Hi destaca sobretot La cova de Font Major, sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m. de corredors descoberts fins ara, és ben palesa l’activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l’interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d’aquestes característiques. La cova fou redescoberta en l’època actual l’any 1853, degut a la casual perforació d’un pou dins del nucli urbà. La Cova es permet ser visitada i gaudir dels diferents escenaris, recreacions, nombroses restes i plafons informatius. També permet realitzar una “visita aventura” on els més intrèpids es submergiran en el món de l’hidroespeleologia.

MEDI
El Bosc s'alça majestuós a la part sud del terme, coronat per les cingleres del Coll d'en Sègol, de la Cent Fonts i L'Aigüeta. Els seus vessants es troben recoberts d'un mantell de vegetació composta, segons l’altitud, per pinedes, alzinars i el bosc cadu- cifoli de la Cent Fonts, on sovintegen els traços del senglar, la geneta i la guineu, precedits a la nit del cant del gall carboner. Mentre, els xops i els freixes de ribera van marcant la trajectòria del barranc de la Trinitat fins agermanar-se amb el Francolí. Al bell mig d'aquests paratges descobrirem l'Ermita de la Santíssima Trinitat, petit refugi d'espiritualitat i devoció esplu- guina immers dins el gran santuari de la natura. Frondositat i bellesa envaeixen l'esperit del caminant. El paisatge vegetal que caracteritza el Reguer i la plana és completament diferent: daurats camps de sembrats, alternant amb la verdor de les vinyes a l'estiu, defineixen en poques pinzellades el paisatge agrícola de L’Espluga, a la vegada que ens evoquen l'esforç de l'home per extreure d'aquests camps el seu sosteniment durant segles. El passat camperol de la vila pren vida amb la semblança dels agonitzants masos, com el del Mas d'en Xup, que en altres temps poblaren el terme.
La superfície protegida del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet s'emmarca a la comarca de la Conca de Barberà, dins els termes municipals de Vimbodí i l'Espluga de Francolí. És un espai natural de protecció especial que es declarà per Llei l'any 1984 amb l'objectiu de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet.L'any 1998, es declararen per Decret les Reserves Naturals Parcials del barranc de la Trinitat i del barranc del Titllar. Ambdues es gestionen conjuntament des del PNIN de Poblet.Al PNIN de Poblet es distingeixen clarament dos grans tipus de relleu: al sector del vessant nord de les muntanyes de Prades, el relleu és marcadament muntanyós (serralada Prelitoral), mentre que la part més septentrional del PNIN es caracteritza per un conjunt de terres més planeres al voltant de la vall del riu Sec (depressió Central catalana).L'altitud del Paratge Natural oscil·la entre els 400 m de les parts més baixes fins als 1.201 m del Tossal de la Baltasana a l'extrem sud-oest de l'espai protegit, cim que representa el punt més elevat de les muntanyes de Prades.El clima és el típicament mediterrani però amb matisos. Presenta una tendència a la continentalitat i també els efectes lògics per l'augment de l'altitud, que deriven vers un clima de muntanya mitjana. L'orientació general del Paratge vers el nord també influeix en el seu clima, apareixent com una gran obaga. La temperatura mitjana anual és de 13,2 ºC i la precipitació mitjana anual se situa entre els 550 i els 600 mm.

FLORA
El Paratge de Poblet presenta una gran diversitat de comunitats vegetals en un espai relativament reduït. Totes les comunitats vegetals de vocació forestal presents a les muntanyes de Prades estan representades al PNIN. Aquesta circumstància s'explica per la situació geogràfica de l’indret i per la interessant diversitat de sòls i materials geològics que es van succeint segons un gradient altitudinal.Al PNIN es troben les comunitats vegetals següents en molt bon estat de conservació: alzinar litoral o amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum), roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) i la roureda de roure reboll (Cephalantero-Quercetum pyrenaicae).Per una altra banda, també s'hi troben petites comunitats de pineda de pi rojalet (Pinus sylvestris), pinastre (Pinus pinaster), pinassa (Pinus nigra) i pi blanc (Pinus halepensis)D’especial interés és la comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) per ser l'única existent a Catalunya. També cal destacar l'existència del teix (Taxus bacatta) i el boix grèvol (Ilex aquifolium) per ser espècies protegides.Un altre tret que caracteritza el PNIN és el paisatge vegetal que ofereixen les grans extensions de conreus que existeixen a les parts més baixes. Els conreus són majoritàriament de vinya, de gran tradició a la Conca de Barberà, per a la  elaboració dels seus vins i caves amb denominació d'origen.

FAUNA
Les muntanyes de Prades, marc on s'ubica el PNIN de Poblet, es localitzen en una zona pròxima al litoral, en plena zona mediterrània. Aquest fet condiciona els requeriments de la major part d'espècies, encara que les peculiaritats de l'orografia, l'orientació i el clima que es donen en aquesta contrada, donen lloc a l'existència d'alguna espècie amb requeriments eurosiberians o medioeuropeus. Aquest fet provoca uns valors de diversitat faunística elevats que no coincideixen amb les serralades mediterrànies veïnes.Pel que fa als ocells, el marcat caràcter forestal del Paratge determina durant l'època de nidificació la confluència d'espècies mediterrànies (principalment insectívors) amb d'altres d'eurosiberianes que situen aquí el seu límit de distribució. Es poden destacar el pica-soques blau (Sitta europaea), el tord (Turdus philomelos), el picot garser gros (Picoides major) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Les poblacions d'aquestes espècies es veuen incrementades a l'hivern i en el decurs de les migracions, quan també se'n poden veure d'altres típiques del Pirineu i l'Europa Central.Durant aquestes èpoques es pot observar un bon nombre de rapinyaires que travessen el Paratge. Aquest grup es troba ben representat, assolint-hi bones densitats l'astor (Accipiter gentilis) i el gall carboner o gamarús (Strix aluco) al medi forestal, on també es troba l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i el mussol banyut (Asio otus). Als penya-segats són presents l'àguila daurada (Aquila  crhysaetos), l'àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo).La comunitat dels mamífers es troba representada amb espècies com el toixó (Meles meles), la fagina (Martes foina), la guineu (Vulpes vulpes), el turó (Mustela putorius), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Elyomis quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la geneta (Genetta genetta).Respecte als grans mamífers, el porc senglar (Sus scrofa) presenta una població regulada amb aprofitaments cinegètics. L'any 1995 s'inicià un projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus). També hi són destacables les espècies de ratpenat com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) associats a ambients cavernícoles, sobretot a l'hivern.Biogeogràficament, el mamífer més interessant és la musaranya menuda (Sorex minutus), aïllada a les muntanyes de Prades de la resta de l' àrea de distribució de l'espècie.Respecte a la comunitat d'amfibis i rèptils, la salamandra (Salamandra salamandra) és un urodel molt abundant a la zona. El tòtil (Alytes obstetricans), el vidriol (Anguis fragilis), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i les serps d'aigua (Natrix natrix i Natrix maura) també hi són presents. Així mateix, s'hi troba l'escurçó (Vipera latastei) i la serp llisa septentrional (Coronella austriaca).


Riu Francolí - Els Pallaresos

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi del Tarragonès, estès a l'esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona, accidentat pe l’oest, properes al límit del terme amb Perafort, per una sèrie de tossals paral·lels al riu.La superfície no cultivada ocupa gairebé la meitat de la superfície del terme, on hi predominen les garrigues, les pastures i els boscos de pins. Entre els conreus podem destacar: la vinya, els cereals, l’avellaner i l’olivera.
gps:Població: 3346 h. (2006)Altitud: 125 m.
Geografía
El nucli del poble es troba dalt d’un petit tossal a 125 m. d’alçada. Limita al nord amb La Secuita, per l’oest amb Perafort, pel sud amb Tarragona, i per l’est amb El Catllar.La hidrografia no és remarcable, però a prop de la vila neix el torrent del Garrot, que desemboca al Francolí, dins del terme de Tarragona.

Riu Francolí - Els Garidells

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi de l'Alt Camp a la riba esquerra del Francolí.La major part de la superfície del terme és dedicada als conreus, on hi podem trobar: avellaners, cereals, fruiters, vinya, ametllers, garrofers, oliveres i avellaners.També podem trobar petites clapes de bosc, de garriga i de pasturatge.
gps:Població: 196 h. (2006)Altitud: 132 m.
Geografía
El poble és sobre un tossal, a l'esquerra de la riera dels Garidells que li lliurarà les seves aigües al marge esquerre del riu Francolí, però ja dins del terme municipal de Perafort.
El relleu és suaument ondulat per la presència d'una sèrie de monticles, que desapareixen als confins occidentals del terme, en apropar-se als al·luvions del Francolí.

Riu Francolí - El Rourell

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS


INTRODUCCIÓ
Municipi de l'Alt Camp, estès a la dreta del Francolí  i drenat també pel Glorieta, poc abans de què s’uneixin.

gps:Població: 354 h (2006)Altitud: 114 m.


Geografía
El terme municipal limira al nord amb la Masó, per l’oest amb Alcover, al sud amb Vilallonga i a l’est amb Vallmoll.El terme municipal és molt petit, però pla cosa que permet que estigui conreat gairebé íntegrament. Més de les dues terceres parts són de regadiu, que aprofita bàsicament l'aigua del Francolí. L'avellaner és el principal conreu, però també hi ha vinya, oliveres, i garrofers.

Riu Francolí - El Pla de Santa Maria

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS


INTRODUCCIÓ

Es troba al sector septentrional de la comarca de l’Alt Camp, on els terrenys ja són plans al peu de les Serres de Miramar i del Cogulló. La major part de les seves aigües van a parar al torrent de la Fonollosa, tributari del Francolí per la seva esquerra.
gps:Població: 2009 h. (2006)Altitud: 381 m.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.