Riu Francolí - Normes de comportament

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

Normes de comportament
Els rius tenen associats ecosistemes molt fràgils, que cal conservar per a què no desapareguin.
Per raons de seguretat i conservació, no es pot fer foc fora dels llocs especialment preparats. Cal utilitzar les àrees de lleure.
No embruteu les fonts ni els cursos d'aigua.
Respecteu la vegetació (El grèvol, el teix i el margalló són espècies protegides i la seva recol·lecció n'és prohibida).
Respecteu la fauna. No es permet capturar o molestar els animals excepte les espècies cinegètiques i amb els permisos oportuns. En concret, el bosc de Poblet té la qualificació de Refugi de Fauna Salvatge.
Seguiu les normes bàsiques de recol·lecció de bolets per tal de no malmetre el seu sistema regeneratiu.
Per a una informació més completa, adreceu-vos als centres d'informació o bé a oficines de turisme, on a més de fullets informatius hi trobareu plànols, guies i llibres que us ajudaran a realitzar la visita.
Cal respectar les infraestructures i utilitzar les papereres i els contenidors adequats per dipositar-hi les escombraries.
Determinats espais de la conca del riu Francolí tenen figures de protecció per part de l’Administració. Aquests espais tenen regulacions específiques per a la seva millor conservació. El Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet; les Reserves Naturals Parcials del barranc de la Trinitat i del barranc del Titllar (ambdues es gestionen conjuntament des del PNIN de Poblet); i una part del PEIN de les Muntanyes de Prades.

Riu Francolí - Mont-ral

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Municipi de l'Alt Camp, a les muntanyes de Prades (aquí culminen, a 1 020 m), drenat per les capçaleres dels rius Brugent i Glorieta, afluents del Francolí. Les característiques muntanyoses del terreny (altiplà i cingles de la Lluera) han dificultat de sempre l'agricultura: vinya, avellaners, cereals, mongetes i patates, que com a màxim havia ocupat la sisena part del total, però a causa de l'èxode rural ha estat en gran part abandonada. Al Glorieta hi havia hagut un molí paperer i una central elèctrica, i al riu Brugent un molí fariner. Actualment s'exploten pedreres de lloses calcàries per a la construcció, on s'hi ha trobat una interessant fauna fòssil. Els habitants es reparteixen en diversos nuclis i masies: l'Aixàviga, el Bosquet, Cabrera, la Cadeneta i Farena.
gps:Població: 179 h. (2006)Altitud: 1020 (lloc més alt)
Geografía
Mont-Ral es troba ubicat entre les conques dels rius Glorieta i Brugent, afluents del Francolí. Per l'esquerra limita amb Capafonts, al sud amb L'albiol, i per l'est amb Alcover i La Riba.
MEDI
Destaca sobretot perquè hi trobem l'inici de les Fonts del Glorieta, que les podem seguir aigües avall i arribem a Alcover. Per tant hi trobem característiques de conca alta.Les Fonts Del Glorieta inclou tota una zona de déus, olles i bassals naturals excavats a les grans formacions rocoses calcàries, on l’aigua discorre amb força en alguns salts espectaculars, i en d’altres sembla immòbil deixant veure a través seu uns colors verd turquesa força impactants. Abans de passar pel nucli d’Alcover, el riu porta unes aigües cristal·lines d’una qualitat excepcional.


FLORA
Els ecosistemes que hi estan relacionats estan en un bon estat de conservació, on hi podem trobar: salzes, gatells, freixes, joncs, créixens, adiants, diferents tipus de falgueres, àlbers,... I ja més cap a fora del curs del riu podem observar les grans zones boscoses que envolten el riu i recobreixen les muntanyes, de formacions de pins i alzines, i en alguns indrets podem trobar el boix que pot arribar a formar un bosc. Hi apareixen també unes comunitats arbustives i arbòries molt riques en diversitat: bruc d’hivern, romaní, farigola, garric, galzeran, esbarzer,... destacar la presència d’una espècie protegida a Catalunya i que és poc abundant: el boix-grèvol (Ilex aquifolium).
FAUNA
La fauna associada a aquesta zona és molt rica i diversa. Podem trobar diverses espècies de rapinyaires: àliga cuabarrada, mussols,... també hi destaquem la presencia de corbs, blauets, bernats pescaires,... D’entre els mamífers hi podem trobar la guineu, el porc senglar, els ratolins de bosc, el conill,...

Riu Francolí - Montblanc

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

INTRODUCCIÓ
Montblanc està al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la Serra de Prenafeta i les Muntanyes de Prades.
El terme municipal de Montblanc limita: al Nord amb els termes de Pira, Barberà de la Conca i Blancafort; al Sud amb Vilaverd; a l'Est amb la comarca de l'Alt Camp; i a l'Oest amb els municipis de l'Espluga de Francolí i el de Vimbodí i Poblet.
Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Ostenta el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
gps:Població:Altitud: 
Geografía
Montblanc està situada als peus del turó de Santa Bàrbara, prop de l'aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera.
El nucli antic està situat a uns 350m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del terme municipal es la Mola d'Estat (1.126m).
A part de la vila de Montblanc i les pedanies, en el terme municipal també s'hi troben els despoblats de la Barceloneta (580 m alt), la Bartra, els Cogullons (1.042 m alt), Montornès, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.
Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.

MEDI
El terme municipal, que té una superfície de 9.214 ha, està format en un 80 % aproximadament per sòl erm i forestal, un 15 % per sòl agrícola i la resta per sòl urbà. Aquestes proporcions ens indiquen la importància que els espais naturals tenen en el conjunt del terme municipal. El sòl agrícola es troba situat principalment en terrenys de poca altitud prop del riu Francolí i Anguera. Les àrees forestals es situen en terrenys d'altitud més elevada en les zones de les muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.   
Les Muntanyes de Prades   
El terme municipal de Montblanc és el municipi que té més extensió (3.525,47 ha) de la zona PEIN de les muntanyes de Prades formada per 18 municipis que pertanyen a 5 comarques diferents (la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues). Les muntanyes de Prades és un massís muntanyós que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana format per un extens conjunt de serres, altiplans i barrancs on el seu punt més alt es troba situat al tossal de la Baltasana (1.201 m) en el terme municipal de Prades. Es tracta d'una zona amb una elevada diversitat biològica on hi trobem ecosistemes únics a Catalunya, i espècies que tenen aquí el seu límit de distribució o que en són endèmiques. El terme municipal de Montblanc es troba situat a la zona nord-est d'aquest massís. En ell hi trobem barrancs imponents com el de la Vall, el de la Baridana o el de la Pasquala, altiplans com els Plans de St. Joan, punts culminants com els Cogullons o la Mola de la Roquerola i dos nuclis de població: Rojals i el Pinetell.
Respecte al patrimoni arquitectònic i arqueològic, hem de destacar que en la zona de les muntanyes de Prades que correspon al terme de Montblanc es situen 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturalista i esquemàtic declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO; conjunts de gravats rupestres; jaciments paleolítics, neolítics i de l'edat de bronze; pous de gel com els que es situen al barranc de la Pasquala; ermites de muntanya com la de Sant Joan; antics molins fariners i paperers; i masos de muntanya.
Per la zona passa un sender de Gran Recorregut, el GR 171, que ens permet conèixer una bona part del patrimoni natural de la zona. El sender, que es pot agafar a la població de Montblanc, recorre tot el barranc de la Vall, passa per la pedania de Rojals, pel llogarret del Cogullons on existeix un refugi de muntanya propietat del Club Excursionista de Montblanc, i es dirigeix fins la població de Prades passant per la taula dels Quatre Batlles i la Mola d'Estat.   
La Serra de Miramar   
La Serra de Miramar és una relleu calcari diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana d'uns 30 km de longitud que segueix la direcció NE-SW, situada entre els rius Francolí i Gaià. Hi destaquem el tossal Gros (862 m), tossal diferenciat de la serra que conté una zona PEIN. La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida entre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barberà de la Conca.
En aquesta zona hi trobem altres indrets d'interès a part del tossal Gros. Un d'ells és la visita a la zona on es situava l'antic poble de Prenafeta amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla. 

FLORA
Podem diferenciar la flora dels dos espais naturals:
Muntanyes de Prades
En aquesta zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya, prop de la mola de la Roquerola. També trobem la comunitat d'alzinar litoral en zones com l'obac de la Vall, comunitats arbustives com les brolles d'eriçó a la zona dels plans de St. Joan, vegetació rupícola, i espècies interessants de ribera al barranc de la Vall. Respecte a la fauna, a la zona s'hi superposen espècies mediterrànies amb elements medioeuropeus.
La Serra de Miramar
El seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles.

FAUNA
Podem diferenciar la fauna dels dos espais naturals:
Muntanyes de Prades
Hi destaquem la presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo) que viuen en zones com els obacs de la Vall o la mola de la Roquerola. Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d'aigua (Natrix natrix). Espècies interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.
La Serra de Miramar
Presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia (Chalcides bedriagai).


Riu Francolí - L'Albiol

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS

Introducció
Municipi del baix Camp, situat als límits del Camp de Tarragona i de les Muntanyes de Prades.

*gps:Població: 348 *habitants (2006)Altitud: 823 m.

Riu Francolí - La Selva del Camp

Riu Francolí
Es va publicar el dijous, 24 abril 2014
AddThis Social Bookmark Button

PRESENTACIÓ - MAPA FOTOS - VIDEOS


INTRODUCCIÓ
Municipi del Baix Camp, en part redossat als contraforts de la serra de la Mussara (puig d'en Cama, 712 m alt), amb predomini de llicorelles paleozoiques i algun clap de granit, i en part estès a la plana del Camp de Tarragona, quaternària.
gps:Població: 4 983 h (2006)Altitud: 246 m.


Geografía
El poble es troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig.Es travessat d’oest a est per la riera de la Selva, que neix sota la font Major i el coll de la Batalla, vora el peu dels cingles triàsics de l'Albiol, i desemboca al Francolí per la dreta dins el terme del Morell.Menys d’una quarta part del terme no es  cultiva, del qual és ocupat per bosc i botjar. L'avellaner ocupa quasi tres quartes parts del total que es conrea i constitueix la base de l'economia agrària. També hi podem trobar vinya, fruiters, horta i olivera. El regadiu, gairebé s’ha doblat en pocs anys gràcies a la captació d'aigües subterrànies i a l'arribada de l'aigua del pantà de Riudecanyes en alguns sectors.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.