Falta de civisme = Tarragona bruta

Notícias
Es va publicar el dimecres, 21 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

En la nova entrega de "Palabra de Ángel", el president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona, Ángel Juárez, advoca per solucionar el problema de la brutícia de Tarragona. En aquest sentit, apunta a la necessitat de campanyes cíviques. Us animem a veure i a compartir el capítol número 21 d'aquestes reflexions audiovisuals publicades a Youtube.

Catalunya també es desertitza (i molt més ràpid del que crèiem)

Notícias
Es va publicar el divendres, 16 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

Qui ho havia de dir, però Tarragona també es desertitza i les dades que tenim damunt la taula són més que preocupants. Alguns ja fa temps que advertim sobre aix, sobretot des de l'Oficina d'informació mediterrània de Medi Ambient, Cultura i Desenvolupament Sostenible (MIO-ECSDE), una federació d'ONG de la Mediterrània de la qual Mare Terra en forma part des de fa més de deu anys.

Qui escriu aquestes ratlles és el representant de l'Estat espanyol al comitè executiu de MIO i puc donar fe que l'escalfament global, l'erosió i la desertització preocupa especialment als països de la Mediterrània, uns dels més vulnerables a aquest fenomen que l'acció de l'home ha accelerat i continua accelerant sense aturador.

Fins ara, sabíem que a Espanya, la zona més amenaçada per la desertització era Andalusia, per la seva proximitat amb l'Àfrica, però les dades de l'Inventari Nacional de l'Erosió evidencien que Catalunya lidera el rànquing de pèrdua de sòl per culpa de l'erosió, amb una pèrdua de 23,67 milions de tones de sòl a l'any de mitjana, una mica per davant d'Andalusia, que en registra 23,17.

Les dades que usa l'inventari són força precises i tenen en compte la superfície no erosionable (l'artificial i l'aquàtica) i el nivell d'erosió.

Barcelona té un problema greu, amb una mitjana de 34 millones de tones per any. A la distància, segueix Tarragona amb una pèrdua de 23 milions de tones anuals i després, Girona (21,70) y Lleida (18,64).

Val a dir que un 95% de la superfície de Tarragona (598.894,05 hectàrees) és erosionable i d'aquestes, un 42,05% presenta un estat molt greu (264.971,14 hectàrees).

Si creuem dades amb altres registres, trobem que el Pla contra la desertificació qualifica de "tolerable" una pèrdua de sòl de 12 tones per hectàrea i any. Dit d'una altra manera, a Tarragona pràcticament doblem la xifra considerada com a llindar acceptable.

Si anem a les causes d'origen humà, hem de destacar sobretot la sobreexplotació dels recursos i l’abús de ciment, urbanització i infraestructures. Factors contra els quals es pot i s’ha d’actuar.

La diagnosi està més que feta i ja a l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l'ONU hi ha un compromís ferm en "protegir i restablir l'ús sostenible d'ecosistemes terrestres, gestionar els boscos, lluitar contra la desertificació; aturar i invertir la degradació de les terres".

No obstant això, a la Unió Europea no hi ha cap acció global ni cos normatiu per lluitar contra la desertització, més enllà de punts genèrics dins d'altres programes.

Així ho evidencia l'auditoria del Tribunal de Comptes europeu titulada "La lluita contra la desertificació a la UE: una amenaça creixent contra la qual s'ha d'actuar amb més força". D'aquest informe en destaco l'error de considerar que la degradació de les terres és un fenomen local perquè les partícules del sòl es mouen. L'erosió, les tempestes de pols; la contaminació química tenen un impacte que supera les fronteres.

Així ho anem alertant des del MIO des de fa molt de temps enrere i continuarem advertint-ho des de Mare Terra Fundació Mediterrània abans no sigui massa tard.

Ángel Juárez Almendros. President de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra.

Ja coneixes la maqueta del riu Francolí?

Notícias
Es va publicar el dimarts, 13 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

 

L'Escola Natura de Mediterrània allotja el Centre d'interpretació del riu Francolí, que ajuda a entendre aquest riu tan desconegut encara. L'element estrella és una maqueta de tota la seva conca feta pel Elies Torres- autor de la també magnífica maqueta de la Tarraco romana- en què es reprodueixen 2.400 quilòimetres quadrats de paisatge en una escala 1:20.000.

En sis metres quadrats es pot veure tota la conca del riu i els ecosistemes i pobles que recorre el Francolí, representat per una línia gruixuda de color vermell perquè es pugui copsar de seguida.

També es poden observar totes les infraestructures del territori, el litoral des de Torredembarra fins a Miami Platja, indrets com la Catedral de Tarragona, el Monestir de Poblet, Port Aventura, el Port de Tarragona o els polígons químics.

Renunciar a volar per conservar el planeta

Notícias
Es va publicar el dijous, 08 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

Viatjar amb avió contamina 20 vegades més del que contamina el tren. Les emissions de l'avió són, de mitjana, d'uns 285 grams de CO2 per persona i quilòmetre volat, mentre que les d'un tren són de 14 grams de CO2 per persona i per quilòmetre de mitjana. Així i tot,cada 0,86 segons s'enlaira un avió al món.

En països com Suècia amb una alta consciència mediambiental, fer servir el transport aeri està mal vist i és el que es coneix com a flygskam, la 'vergonya de volar amb avió'. «És un moviment ecologista que vol conscienciar de com són de contaminants els desplaçaments aeris enfront d'altres mitjans de transport com el tren», afirma Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme.

El flygskam està darrere de la baixada en el nombre de vols a Suècia: el 2018, un 23% dels suecs va renunciar a volar per a reduir el seu impacte climàtic, segons dades del Fons Mundial per la Natura (World Wildlife Fund, WWF), fet que implica un augment de sis punts percentuals respecte a l'any passat.

De fet, el nombre de passatgers als aeroports suecs ha caigut un 8% des que ha començat l'any. Davant d'aquest escenari, el tren guanya adeptes.

«Paral·lel al moviment flygskam es desenvolupa l'oposat tagskryt o 'orgull de viatjar en tren'», comenta Díaz. Segons dades del WWF, gairebé un de cada cinc suecs (18%) va triar viatjar en tren en comptes d'en avió durant l'any passat. La baixa emissió d'aquest tipus de transport sumat al fet que alguns joves activistes l'han fet consigna de la seva lluita contra el canvi climàtic, com ara Greta Thunberg, impulsora dels Fridays For Future,  ha incrementat l'ús del tren al país suec. El perfil que hi ha darrere del flygskam és principalment de joves, dones i residents en àrees metropolitanes.

«Suècia és un dels països més conscienciats del món en l'àmbit ecològic i preocupat pel canvi climàtic; se situa a la segona posició en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), o sigui que té sentit que sigui l'origen d'aquest tipus de fenòmens», afirma Díaz. De fet, el canvi climàtic és el fenomen social que més preocupa els suecs, segons el baròmetre climàtic anual del WWF. Si es compara amb l'any passat, cada vegada més persones pensen sovint en el canvi climàtic i més gent pren decisions actives per a viure un clima més intel·ligent. Ja a les xarxes socials es pot seguir el fenomen amb l'etiqueta #StayOnTheGround, «estigues a terra», o #tagskryt, que acumula fotos de viatgers amb tren.

Rècord històric del desglaç a Grenlàndia

Notícias
Es va publicar el dilluns, 05 agost 2019
AddThis Social Bookmark Button

Groenlàndia ha perdut 12.500 milions de tones pel desglaç en un sol dia, la pèrdua més gran en la seva història, segons el Washington Post. L'última vegada que Groenlàndia experimentar un desglaç tan massiu va ser el 2012, quan la seva capa de gel va manar va perdre 10.000 milions de tones.

Els científics van arribar a aquest nombre alarmant utilitzant les estimacions generades per models de computació tenint en compte informació de satèl·lits i altres dades.

S'usa 1950 com a referència perquè va ser l'any en el qual els experts van començar a registrar les pèrdues de massa diàries de la capa de gel. Les imatges dels satèl·lits mostren com s'ha estès el desglaç, i fins es pot veure com s'estan fonent les vores de la capa de gel.

Vídeos compartits a Twitter també revelen que en un moment, el vessament del desglaç va ser tan intensa que es va transformar en rius de turbulentes aigües plenes de sediments. En els propers mesos deixarà de fer calor, la qual cosa vol dir que parts de la capa de gel de Groenlàndia començaran a solidificar-se de nou. No obstant això, estarem veient els efectes de les 12.500 milions tones de gel que va perdre a l'oceà per molt temps en els augments dels nivells del mar.

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.