La UE estudia aplicar un impost al plàstic

Notícias
Es va publicar el divendres, 18 octubre 2019
AddThis Social Bookmark Button

La UE estudia aplicar un impost europeu sobre els residus plàstics, tot i que la intenció no és lluitar contra la contaminació, sinó aconseguir ingressos davant els 13.000 milions d'euros que es deixessin d'ingressar pel Brexit.Les contribucions basades en el plàstic es calcularien aplicant una taxa de 0,8 € / kg al pes dels residus d'envasos de plàstic que no es reciclen, amb una mitjana de 6.600 milions d'euros a l'any.

No obstant això, la proposta «no compta amb el suport total» de tots els països de la UE, i els estats membres de l'Est, en particular, expressen dubtes sobre la naturalesa «regressiva» de l'impost, que afectaria els països més pobres de la UE més que als més rics.

El desastre ja treu el cap

Notícias
Es va publicar el dimecres, 16 octubre 2019
AddThis Social Bookmark Button

"No ens queda temps", deia en el meu darrer article d'opinió, però no pensava que fos tan poc.

L'exemple del Mar Menor, amb peixos boquejant a la recerca d'un oxigen que ja no tenen per culpa de la mà de l'home, és el mirall que ens mostra quin món més horripilant ens espera si no fem alguna cosa immediatament.

Les administracions han mirat cap a un altre costat massa temps i ja no val tancar els ulls. El desastre ecològic d'aquesta llacuna de Múrcia és la història d'un disbarat consentit i encoratjat, que ha relatat un article del diari "La Verdad".

Fa neguit llegir que el 1987, el Govern autonòmic va aprovar una llei pionera per protegir aquest ecosistema singular, però res més acabada d'aprovar, el PP, capitanejat per l'exministre Federico Trillo, la va denunciar al Tribunal Constitucional.

"Com a teló de fons hi havia les pèrdues que podien patir els insaciables promotors de la zona i la indústria del formigonat en general", narra la notícia.

La Llei marcava ja algunes mesures que es proposen avui en un pla de xoc per salvar la llacuna, si és que té salvació. Total, només ha passat 32 anys desprotegida, espoliada, enverinada, intoxicada, sentenciada i ara, d'aquells vents vénen aquestes tempestes.


Trillo va perdre la causa, però en el 2001, el PP va donar el cop de gràcia a la llei de protecció traient una llei del sòl a la qual el Mar Menor havia de adaptar-se. Tan era que obviés el Conveni de Ramsar sobre zones humides i diverses figures de protecció d'aus i ecosistemes de la Unió Europea. Un cop més, el que manava era el benefici econòmic, encara a costa d'hipotecar el futur.


A tot això, van proliferar les dessaladores il·legals per regar els camps, algunes tan ocultes que semblen instal·lacions de narcotraficants en comptes d'agrícoles i una espessa xarxa de tubs i pous il·legals que ha explotat els aqüífers sense aturador.

L'excusa és que mai va arribar el transvasament Tajo-Segura, un altre argument que clama al cel. Si són terres de secà, ¿es pot saber per què s'ha estimulat aquesta economia de regadiu? Per ventura alguna ment preclara creu que convertirà les pedres en aigua com si fos un messies fent el miracle de l'aigua i el vi?


El desastre del Mar Menor pot fer-nos obrir els ulls d'una vegada per totes i prendre mesures, que han de ser dràstiques o no hi serem a temps.


Alguns  recordem de quan es va instal·lar la indústria petroquímica i va assecar tots els pous de Tarragona. Aigua de boca per a la gran indústria que ara, 40 anys després, segueix així. Tan sols s'ha avançat en fer servir aigua de les depuradores urbanes de Tarragona i Vila-seca-Salou, que suposen una petita part d'aigua reutilitzada de tot un gran cabal d'aigua de boca.

El mini transvasament de l'Ebre ha estat un impuls per al nostre territori, però també aquí faig la mateixa reflexió: Per què fem una economia basada en l'aigua si som zona de secà? Per què seguim bombant aigua del riu Ebre si els aqüífers ja estan regenerats? Per què, a tot això, paguem l'aigua molt més cara?


Podem parlar de molts i molts exemples de la gestió de l'aigua a Tarragona, però això ja serà tema d'un altre article. Mentrestant, el rellotge segueix corrent cap al desastre.

Ángel Juárez Almendros
President
Mare Terra Fundació Mediterrània
Red Internacional de Escritores por la Tierra
Coordinadora d'Entitats de Tarragona

L'associació de fabricants i distribuidors premia la reducció d'emissions

Notícias
Es va publicar el dimarts, 15 octubre 2019
AddThis Social Bookmark Button

L'Associació de fabricants i distribuïdors AECOC (amb més de 30.000 empreses associades amb una facturació conjunta que és el 20% del PIB espanyol) ha celebrat la III Jornada de Logística Sostenible, en què ha reunit operadors líders de la distribució, la logística i la mobilitat per analitzar les seves estratègies en gestió mediambiental. A més, la trobada ha servit per lliurar els premis de la iniciativa Lean & Green, la iniciativa europea que reuneix empreses compromeses amb reduir un 20% les emissions de CO2 de les seves operacions logístiques en un termini màxim de cinc anys.

Un total de 11 empreses han estat reconegudes en aquesta edició dels Premis Lean & Green, després d'haver presentat en aquest 2019 els seus plans d'acció per complir amb els objectius del programa. Les empreses que han rebut el guardó han estat Baleària, BERGÉ GFCO, Cafè Fortalesa, Campofrio Food Group SAU, Conway, Correus, Eurofred, Euro Pool System Espanya, Iveco Espanya, IPP Pooling Iberia i Volkswagen Group Espanya Distribució.

Actualment, Espanya és el tercer país d'Europa amb més empreses adherides al programa Lean & Green -amb un total de 40-, només per darrere d'Holanda (400) i Bèlgica (75). El projecte ha accelerat el seu creixement en aquest 2019, sumant a empreses líders com BERGÉ GEFCO, Correus, Damm, Groupe Cat, HMY, Iveco Espanya, OnTruck, Pall-Ex Iberia, Port de Barcelona o Volkswagen Group Espanya Distribució, entre d'altres.

D'aquestes 40 companyies, 20 han rebut el Premi Lean & Green, conforme tenen un pla viable de reducció d'emissions, 13 estan en procés d'elaboració d'aquesta estratègia, sis ja han aconseguit la primera Estrella Lean & Green que certifica que han complert l'objectiu de reduir un 20% les seves emissions, i només Lidl ha arribat a la segona estrella, conforme ha reduït un 10% addicional i ha iniciat projectes col·laboratius després d'haver assolit anteriorment la meta marcada pel programa.

Valls reduïrà la factura de la brossa entre un 10 i un 43% a qui recicli més

Notícias
Es va publicar el dijous, 10 octubre 2019
AddThis Social Bookmark Button

L’Ajuntament de Valls premiarà les famílies que més reciclin amb una reducció de la taxa d’escombraries. La rebaixa sobre el rebut pot ser del 10% i fins a un màxim del 43% respecte la taxa actual -que és de 114 euros.

La mesura s’aplicarà el 2020 amb tres tipus d’incentius, acumulables: una reducció del 9,63% als que reciclin a casa -ho hauran d’acreditar amb fotografies-, del 32,22% si a més també dipositen residus a la deixalleria i fins al 43,52% per aquells que també facin autocompostatge de la fracció orgànica.

L’objectiu principal és incrementar els índexs de recollida selectiva que es mantenen estancats en poc més del 40% des de fa anys. Per aquest motiu, la taxa per als que no realitzin la selectiva a casa quedarà fixada en 129 euros. El rebut bàsic incrementarà un 12,96% en relació el 2019.

La CET vol que els marxants de Bonavista deixin el mercat net

Notícias
Es va publicar el divendres, 04 octubre 2019
AddThis Social Bookmark Button

La Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), moviment veïnal que aglutina un centenar d'organismes, demana que els marxants de Bonavista deixin la zona neta després del mercat que es fa cada diumenge, tal com fan als mercats dels dimarts i els dijous a la plaça Corsini.

La CET ha recollit queixes veïnals de com queda l'esplanada i els seus voltants quan acaba el mercat, que amb 948 parades, és el segon més gran d'Europa.

Aquest diumenge 6 d'octubre, el col·lectiu Al Camp Residu Zero convoca una acció just en la zona boscosa del voltant del mercat.. Malgrat que la CET dóna suport a aquest grup de voluntariat, en aquest cas vol fer notar que els terrenys que es volen netejar són municipals i de l'Església i que són els titulars els que haurien de vetllar pel seu bon estat.

En aquest sentit, la CET també demana més control als paradistes perquè recullin els seus residus i deixin la zona neta, però també una campanya cívica que faci prendre consciència del problema.

"No hi ha ni un sol cartell que recordi que s'ha de deixar la zona neta i amb prou feines hi ha contenidors on dipositar les deixalles, cal actuar en aquest espai", diu el president de la CET, Àngel Juárez.

Juárez aplaudeix la feina d'Al Camp Residu Zero, però considera que "l'Ajuntament i l'Església tenen prou recursos per mantenir aquests terrenys en condicions”.

Finalment, també recorda que a la CET, "estem pendents del pla de millora del mercat de Bonavista", ja que l'Ajuntament i l'Associació de Veïns es van donar un termini de tres mesos per abordar el decàleg veïnal de demandes, que va des de la neteja fins a la seguretat.

La CET advoca per convertir l'esplanada del mercat en un espai públic polifacètic, que pugui acollir també grans actes a l'aire lliure i ajudar a descentralitzar així els esdeveniments multitudinaris de la ciutat.

 

Joomla 1.6 Templates designed by Joomla Hosting Reviews

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Saber más.

Acepto las Cookies de este sitio web.