Un laberint de preguntes evidencia desconeixement sobre sostenibilitat

El laberint dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) del Parc Samà de Cambrils ha arribat avui els 30.000 visitants. Es tracta d'una experiència de visita educativa que consisteix a respondre 17 preguntes sobre sobre els ODS.

"Només el 7% dels visitants encerta les 17 preguntes de cada un dels ODS, potser això demostri que cal donar a conèixer més l'Agenda 2030 de l'ONU i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible", assenyala la directora, Marketa Stverakova .

Els errors més repetits té relació amb Rwanda perquè pocs coneixen que és el país al món amb major nombre de dones en el seu parlament. Gairebé tots visitants creuen que serà algun país nòrdic país del nord d'Europa i tampoc saben que el país africà és líder mundial en la protecció del medi ambient, ja que l'any 2008 va prohibir totalment les bosses de plàstic. No obstant això, els visitants també creuen que els líders són països europeus.

"El repte de l'Agenda 2030 és inclusiu, tots podem aportar alguna cosa per a la consecució dels ODS, i el donar a conèixer l'Agenda i difondre-la en un format d'oci és la nostra petita aportació", afirma Stverakova.

Sant Magí i la Tecla, festes populars o no?

Foto: Guillermo Maluenda

Sembla que el nou equip de Govern de Tarragona (ERC-ECP) vol obrir les festes majors i han començat per eliminar el carro de les autoritats en la portada de l'Aigua de Sant Magí -ja era hora-, sortejar places als balcons municipals i traslladar els pregons de les festes majors de sant Magí i de Santa Tecla des de la sala de plens al balcó de la façana de l'Ajuntament.

En principi, trobo aquestes mesures positives perquè veure sempre en els millors llocs als regidors i als seus amics era una mostra més de perpetuar el sectarisme, encara que crec que pot donar-se encara un pas més.

Ja posats a introduir canvis, em permeto un suggeriment per al dia del pregó i és la de baixar-lo directament a la plaça, a peu de carrer com fem als barris. Més pròxim, impossible. Passar del saló de plens- un forn sense climatitzar, per cert - a la balconada ja és un pas, però no deixa de ser veure el món des de les altures.

Crec que no seria tan complicat habilitar una tarima que sigui còmoda per proclamar el pregó. Per cert, estic segur que el pregó d'Eduard Boada -i aprofito aquestes línies per felicitar-lo - serà tan deliciós com els seus mítics entrepans.

Ja tenim precedents d'utilitzar carrer en actes tan importants com el lliurament de les claus de la ciutat a Ses Majestats els Reis d'Orient. No costa tant seguir per aquest camí.

I del carrer, als espectadors des dels balcons municipals. Quantes persones que paguen religiosament els seus impostos a la ciutat, els faria moltíssima il·lusió ser-hi i fins ara, no tenien absolutament cap opció a ocupar aquests llocs privilegiats?

Quantes persones hi ha que empren el seu temps de forma desinteressada en el teixit associatiu de la ciutat i a les que mai han estat convidades?

Moltes, segur.

Per exemple, des de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET), que agrupa més de cent organismes, podem explicar que en els Jocs del Mediterrani, l'aleshores equip de Govern (PSC-PP) no va convidar a ningú del món veïnal ni associatiu. Hi va haver polèmica i molta sobre si es van regalar entrades, fins i tot abans de sortir a la venda, a partits d'extrema dreta i associacions no precisament locals. Els resultats d'aquest experiment i als sabem tots.

Podem explicar també que Josep Poblet, el qual va ser alcalde imbatible de Vila-seca fins que va decidir retirar-se per voluntat pròpia, solia sortir a les fotografies envoltat de representants de la societat civil. Una cosa semblant passa amb l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, potser perquè van veure que amb el suport del poble s'arriba més lluny.

Aquest gest del nou equip de Govern de Tarragona d'anar retirant privilegis és, doncs, positiu però queda molt per fer. Em pregunto qui redacta els protocols que marquen qui assisteix i qui no, qui participa i en quin lloc i qui queda exclòs. Anys enrere, al barri de Riuclar vam crear un Ball de bastons i no ens van deixar participar en el Seguici Popular. Ens van derivar a altres carrers. Què es fa avui dia perquè els veïns dels barris sentin seu el riquíssim patrimoni cultural de Tarragona? ¿Se'ls anima a participar, se'ls incentiva o simplement se'ls aparta o no se'ls fa cas?

Cal passar d'una vegada per totes de festes majors a festes populars de veritat, en la qual tots els tarragonins, siguin del barri que siguin, les sentin seves i siguin autèntics participants en comptes de convidats de pedra. La gent, va a les revetlles o va a veure les revetlles? Les festes no es miren des de lluny o des de prop. Senzillament, es viuen.

Ángel Juárez Almendros és president de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona i de la Xarxa d'Escriptors per la Terra

El planeta entra en números vermells

Aquest dilluns 29 de juliol de la Terra entra en números vermells dels seus recursos. És el tristament dia del sobregir, un terme econòmic per designar la falta de fons per a cobrir un pagament i se'n fa càrrec el banc. És a dir, gastats tots els recursos que es regeneren en un any, es comencen a prendre prestats als de l'any següent.

Aquest dia el calcula la Global Footprint Network, l'organització que s'ocupa de mesurar la petjada ecològica global - des del 1986 i en aquest 2019, s'ha avançat dos anys respecte 20 anys enrere i de fet, cada any s'avança en el calendari. El 1993, es va produir el 21 d'octubre; el 2003, el 22 de setembre; i el 2017, el 2 d'agost.

"El fet que el dia de la sobrecapacitat de la Terra sigui el 29 de juliol significa que la humanitat utilitza actualment els recursos ecològics 1,75 vegades més de pressa" que la capacitat de regeneració dels ecosistemes, destaca aquesta ONG. També adverteixen que "gastem el capital natural del nostre planeta, reduint al mateix temps la seva capacitat futura de regeneració".

El cost d'aquest sobregiro ecològic mundial és cada vegada més evident amb l'erosió dels sòls, la pèrdua de biodiversitat i l'augment del diòxid de carboni a l'atmosfera. Això condueix al canvi climàtic i als fenòmens climàtics extrems més freqüent, conclouen.

Mediterrània cumpleix 28 anys al peu del canó

Dibuix commemoratiu del vinté aniversari de Mediterrània

Mediterrània ha complert ja 28 anys al peu del canó des que va començar el seu camí l'any 1993, a partir del moviment veïnal. Els dos pilars fundacionals són la protecció i defensa del medi ambient i la cooperació. A partir d'aquí, es va organitzar en àrees de treball en educació ambiental, la natura, la vigilància i control, la sensibilització i difusió i la cooperació internacional.

Posteriorment, es Mare Terra Fundació Mediterrània i més tard, la Xarxa Internacional d'Escriptors per la Terra (RIET) i la Coordinadora d'Entitats de Tarragona. Aquesta llarga trajectòria i experiència acumulada fan a Mediterrània un dels referents en els seus àmbits d'actuació.

El president de l'entitat, Ángel Juárez, creu que és la demostració de com es pot crear pràcticament del no-res un organisme que ajuda a transformar la societat.

"Neix a Riuclar, un barri molt humil, molt petit" -evoca- "i ens va tocar lluitar contra moltes adversitats i tenint-ho tot en contra almenys un element que molts no van tenir en compte, la força humana i la il·lusió de totes les persones del barri que va fer possible que naixés primer l'associació de veïns i més tard veiés la llum Mediterrània ".

El seu origen neix del fet que "no podíem entendre que dins el moviment veïnal no existís cap grup ecologista en aquesta zona on, ja en aquell moment, hi havia centrals nuclears, indústria química, turisme i tots els elements que obligaven a tenir una entitat com Mediterrània" .

Eren dels pioners, però també molt actius: "Quan hi havia un tema a denunciar estàvem allà i vam estar molts anys sent punta de llança de tots aquells temes de denúncia ciutadana. Reivindicàvem lluitant contra veritables gegants i ho fèiem des d'un barri humil."

L'any de la seva fundació, ja va organitzar dos esdeveniments de grans dimensions, la Trobada de Medi Ambient i el Curs Científic. També aquí van trencar motlles al "començar a fer cursos amb crèdits lliures amb la universitat. Sempre hem pensat que les universitats són molt elitistes i que hi ha una part de la societat molt interessada en conèixer més a fons certes activitats docents. Vam trencar amb la tendència i vam aconseguir començar fent tres cursos a la vegada, amb més de 150 alumnes, en la seva primera edició ", assenyala el fundador i president de Mediterrània.

El Curs de complementar amb la Trobada del Medi Ambient, que al seu torn va ser l'embrió dels Premis Ones Mediterrània, que van celebrar el passat mes de juny el seu vintè cinquè aniversari.

Mediterrània ha evolucionat contínuament des de la seva fundació, atenent a les diferents necessitats socials i de medi ambient que sorgeixen en cada període, des impartir educació ambiental a convertir les seves instal·lacions de l'Escola Natura a Tarragona en un centre d'interpretació del riu Francolí, presidit per una maqueta de 6 metres quadrats que recrea els 2.800 quilòmetres quadrats de la conca hidrogràfica d'aquest riu que desemboca al port de Tarragona.

Mediterrània denuncia un nou episodi de contaminació per plàstic a les platges tarragonines

Mare Terra Fundació Mediterrània ha presentat aquest matí de divendres una denúncia al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil –per tindre les competències en el domini marítim- per l'aparició d'esferes en quantitats industrials a la platja del Miracle i que, segons les primeres informacions, podrien ser de poliestirè expandit (porexpan).

A més del Seprona, la fundació també ha presentat una denúncia als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Tarragona i a l'Ajuntament de Tarragona per determinar l'origen d'aquesta contaminació.

La denúncia demana que "es portin a terme les investigacions necessàries per a establir el focus emissor i que s'estableixin les mesures pertinents per tal de minimitzar els seus efectes", així com "que s'investigui quina ha estat l'entitat causant d'aquest abocament i que s'actuï en concordança a la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental".

L'escrit també demana que "se'ns informi de les actuacions que es portaran a terme per solucionar els fets i dels possibles efectes adversos al medi ambient tarragoní i la possible afectació a la salut de les persones".

Mediterrània ja va presentar l'única denúncia feta per un abocament similar, però a la platja de la Pineda (Vila-seca) el passat mes de gener, sense que, a hores d'ara, s'hagi determinat l'origen.

Juárez lamenta aquesta nova contaminació de plàstics a les platges de Tarragona, que arriba tot just després d'una acció reivindicativa amb el lema "#Prou Plàstics al mar!" organitzada per Mediterrània i que va aplegar més de 400 voluntaris i representants institucionals dels principals municipis de la Costa Daurada.

"De què serveix sensibilitzar la ciutadania per un cantó mentre els de sempre contaminen per l'altre?" conclou Juárez.