Arriba la Marató de sang

La Marató de Sang de Tarragona- la que té més poder de convocatòria de catalunya any rere any- se celebra aquest dissabte 14 de setembre al Recinte Firal (carrer d’Orosi, davant de l’Estació de Tren) de 9 a 21 hores. Les reserves de sang han baixat un 30% a l'estiu i n'hi ha per vuit dies, però n'hi hauria d'haver per a deu.  Durant tota la jornada de la Marató es podrà fer donació de sang i de plasma.

Tots els donants que vulguin donar sang, si volen poden reservar hora des de la web  www.donarsang.gencat.cat/reserva, però si volen donar plasma, sí que han de reservar a través de la e webdonarsang.gencat.cat/plasma, trucant al 93 557 36 30 o enviant un correuelectrònic a Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la. . També es pot col·laborar fent difusió a les xarxes socials amb l’etiqueta #MSangTgn.

L'EMT també col·labora i posa a disposició dels donants un bus que recorrerà la ciutat amb sis parades. Som-hi!

El pregoner, un valor a l'alça

Un programa de les festes de qualsevol barri de Tarragona ens mostra la curiosa evolució que ha tingut la figura del pregoner. Antigament, solien ser polítics que donaven el seu pregó i allà acabava la seva pena i la seva glòria. Molts veïns ni tan sols sabien qui era. La seva funció era donar pas a les festes i ja. Una figura gairebé de tràmit que surtia- o no- com de pas al programa. Els crèdits i ja.

Avui, però, aquesta figura ha cobrat una especial rellevància i en el programa, se li dedica una pàgina sencera com si fos una autoritat més. Tampoc són ja polítics, sinó persones del mateix barri o del teixit associatiu i sí que són conegudes pels veïns, gràcies a la tasca que fan. Són pregoners molt més implicats perquè saben del que parlen i connecten amb el barri perquè o formen part d'ell o es fan estimar. Són, per tant, pregoners més aplaudits perquè, sobretot, tenen alguna cosa a dir.

En aquesta època nostra en què el digital ja s'ha barrejat amb l'analògic, també veiem com en cada pregó, les xarxes socials s'inunden amb la ¿humil? figura del pregoner. Ara bé, també veiem un fenomen curiós, el de les formacions polítiques que el senten més o menys seu. De vegades, perquè efectivament és militant o simpatitzant, altres, perquè a alguns, els agradaria que ho fos; altres perquè simplement hi ha afinitats personals. Ara sembla que els partits competeixin entre ells a veure qui suma més pregons en l'òrbita de la seva formació.

Quan els toca aquest honor, fan pinya a primera línia de claca. Així, només es veu gent d'un partit determinat, però escassament de la resta. Si el pregoner és de l'esfera X, tots són X i es veu alguna I, alguna Z solta ... .però si és d'Y, tots són Y. Si més no, el que veiem últimament.

En qualsevol cas, ser pregoner de les festes és tot un honor i és una alegria que es distingeixi a persones anònimes fora d'aquest dia que batallen a favor del seu barri i de la seva ciutat. Crec que cal reivindicar la tasca callada, esforçada i més que valuosa d'aquests líders socials que, a poc a poc, ajuden a transformar la societat. També d'empresaris, esportistes o ciutadans que miren pel seu barri.

Tristament, alguns d'aquests impagables veïns ja han mort i tampoc arriba el reconeixement promès en forma de dedicar-li algun carrer de la ciutat i perpetuar així el seu record i bon fer. És el cas de Jaume Artero, un dels fundadors de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona, organisme del qual va ser vicepresident diversos anys i al qual va aportar dedicació i compromís o al dirigent veïnal diumenge Bahillo, a la ciutat veïna de Reus. Des d'aquí, torno a demanar que no es retardi el que molts han promès, però que no veiem que, de moment, es compleixi.

Tarragona ja respira Santa Tecla i el cèlebre Eduard Boada pregonarà les festes des del balcó consistorial, tot i que confio que l'any que ve, ja sigui a peu de plaça. També hem vist la supressió del carro de les autoritats per Sant Magí i aplaudeixo aquests passos d'acostament. Un bé donat seria estendre'l també a l'agenda de l'equip de govern i que posés els líders socials i veïnals abans que als poders fàctics d'aquesta ciutat.

Mercuri a la conca del riu Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha publicat el seu informe de la Xarxa de Control de Substàncies Perilloses, basat en la presa de mostres i anàlisi en aigua, sediment i biota (peixos) en una xarxa composta de 24 punts seleccionats per les seves especials pressions industrials en els rius Ebre, Zadorra, Ega, Arga, Xaló, Huerva, Gállego, Martín, Vero, Cinca, Isuela i Segre.

S'han pres 5.624 mostres i s'han analitzat 63 substàncies. Un any més, destaca la presència de mercuri. En el cas dels peixos, s'ha detectat en 23 dels 24 punts de control, amb concentracions especialment elevades al Cinca / aigües avall de Montsó (principalment en barbs, però també en bagres i madrillas

Mediterrània i la CET exploren vies de col·laboració amb Podem

El diputat per Tarragona d'En Comú Podem, Ismael Cortés, ha tingut una primera presa de contacte oficial amb el president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona, Ángel Juárez, a fi d'establir les bases de futures col·laboracions.

En la trobada, també ha participat posteriorment la diputada per Tarragona d'En Comú Podem al Parlament, Yolanda López i Tamara Ruiz, membre de l'executiva local i de la CET. (A la imatge, d'esquerra a dreta: Ruiz, Juárez, López y Cortés)

Aquesta entrevista estrena la ronda de reunions previstes de Mediterrània i de la CET amb les diferents formacions polítiques i organismes oficials que tindran lloc aquests pròxims mesos.

La CET, en concentrar més d'un centenar d'entitats, amb una àmplia representació del moviment veïnal, és tot un termòmetre social i una font d'informació de primera mà sobre l'estat de la ciutat.

Cortés s'ha mostrat molt interessat a conèixer els temes socials que treballa Mediterrània i la CET, com les reivindicacions d'un estudi epidemiològic per detectar l'impacte de la indústria i les infraestructures a la salut pública o la necessitat d'una forta campanya de civisme per millorar la gestió de les escombraries a Tarragona i també augmentar la recollida selectiva.

També ha anunciat que facilitarà plantejar preguntes al Congrés sobre l'estudi epidemiològic, ja que és un cas que també afecta altres territoris.

Finalment, ha apuntat que la comissió del canvi climàtic -en la qual ja va participar Mediterrània uns anys enrere- tornarà a prendre protagonisme, però que cal esperar com es resolen les negociacions per formar Govern a l'Estat.

El diputat també ha visitat l'Escola Natura que gestiona Mediterrània i ha pogut veure de primera mà la tasca de difusió i sensibilització per conservar el ric patrimoni natural del Francolí.

També convé recordar que el grup municipal de Vila-seca a Comú va transmetre a la fundació la seva preocupació per la contaminació per milions d'esferes de plàstic a la platja de la Pineda i, a partir d'aquesta informació inicial, Mare Terra va denunciar el cas al Seprona . A més, l'Ajuntament de Vila-seca ha aprovat una moció presentada per aquest mateix grup per millorar les condicions ambientals de la platja de la Pineda amb biòtops- entre altres mesures, i a investigar aquell episodi de contaminació.

De residus de pneumàtics a filtres pel tractament d'aigües

L'empresa catalana Sorigué ha engegat un projecte d'economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d'aigües. Amb aquesta tecnologia, es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua. Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

El director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, apunta que “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” .